miércoles, 20 de junio de 2007

EU asegura que Bort tiene el respaldo del 60% de los concejales para continuar como portavoz en la Diputación de Valencia
Levante EMV, 20/06/07

El diputado provincial de Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) y edil de Albuixech Josep Bort ha recibido el apoyo del 60 por ciento de los concejales de su formación en la provincia de Valencia para que continúe como portavoz en la Diputación Provincial.

Según fuentes de ese partido, los concejales han mostrado su apoyo a Bort en diversos escritos remitidos a la dirección de Esquerra Unida, mientras que cinco de las siete alcaldías con las que cuenta EUPV también avalan la candidatura de Josep Bort para revalidar su puesto como portavoz en la Diputación Provincial.
EUPV resalta "el grado de satisfacción, la trayectoria política y la labor realizada" durante los últimos cuatro años por Bort, al que consideran el "abanderado de la política municipal de EUPV en la última legislatura".
Este partido señala que el edil de Albuixech ha dado cobertura a los concejales y alcaldes de su formación frente a los "continuos abusos urbanísticos que se han producido en diversos municipios de la provincia de Valencia", lo que le ha acarreado "más de una querella por parte de los equipos de gobierno del Partido Popular".Según esta formación, "el trabajo de oposición firme y con propuestas alternativas en el seno de la Diputación, así como la excelente labor de coordinación y formación de los cargos públicos de EUPV, ha culminado con la obtención de dos nuevas alcaldías" para esta formación en las pasadas elecciones municipales.

Em queda la paraula

CARLES ARNAL
Portaveu d´Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià.


«Si he perdut la vida, el temps... tot allò que vaig llançar, com un anell, a l´aigua... em queda la paraula.» En l´inici. Blas de Otero.
Ara que ja no sóc diputat, ara que han passat les eleccions i l´es-querra ha estat derrotada, ara que els que haurien de donar explicacions i reconèixer errors no ho fan i s´aferren penosament a la seua cadira, ara que cal començar a preparar la següent batalla..., ara que, com deia Estellés, només sóc un entre tants com esperen i treballen, diré el que sap tanta gent i, tanmateix, pocs diuen a viva veu.
.
Em queda la paraula i l´empraré per dir allò que podria dir Joan Ribó, qui ha vist com se´l margina i se´l veta en òrgans de govern de la seua pròpia organització, Esquerra Unida, després d´haver portat una trajectòria política formidable, neta, integradora, respectuosa i coherent... i que ara alguns volen llançar al fem. El que podria dir també Josep Bort, qui, malgrat la prudència al si de la seua organització, malgrat el treball ferm a la Diputació de València, malgrat la seua feina al servei de les organitzacions socials, no sols no veu reconeguda la seua tasca, sinó que ell i la gent que l´envolta han caigut en desgràcia dintre d´Esquerra Unida.
.
És també el que podria dir M.ª Victòria González, una excel.lent regidora a l´Ajuntament de València, relegada en les llistes electorals, malgrat la seua intensa activitat reconeguda pels mitjans de comunicació i la ciutadania, que no ha estat escoltada, una vegada més, per aquells que diuen estar en permanent sintonia amb el poble. Podrien dir-ho també Ramón Cardona, Joan Antoni Oltra, Alfred Botella o Dolors Pérez, membres del grup parlamentari de l´Entesa, un grup que ha estat extremadament actiu i compromés amb els col.lectius ciutadans... i oblidat totalment en la confecció de les llistes autonòmiques.
.
Podrien dir-ho aquelles persones i entitats cíviques que reclamaven el Compromís durant mesos i mesos i finalment han vist com el Compromís s´ha tancat tard, s´ha defensat mal i s´ha plasmat de manera molt incompleta... i tot això ha passat factura electoral, a les Corts Valencianes i a molts ajuntaments.
.
Ho han dit els companys d´Esquerra i País, de manera valenta, en afirmar públicament allò que molta gent sabem: que l´actual direcció d´Esquerra Unida funciona com una piconadora, que acalla les minories, que margina els crítics, que silencia la dissidència, que practica allò que abans es deia estalinisme i ara s´haurà de dir de la manera que millor convinga, però jo li diria autoritarisme.
.
Ho diré també jo, que vaig ser exclós dels suposats llocs d´eixida en les llistes electorals, malgrat el respecte i la fidelitat absoluta a l´Entesa i als pactes signats amb EUPV durant els quatre anys de legislatura i malgrat haver treballat fermament per la gestació d´un Compromís que, al final, ha sigut de mínims.
.
La paradoxa ha estat aquesta: han acabat encapçalant el Compromís aquelles persones que no el volien, que no se´l creien i que han castigat i marginat als principals impulsors. No és d´estranyar que els resultats no hagen estat òptims. S´ha fet tard, s´ha fet mal i s´ha fet de manera molt incompleta. Però el pitjor de tot és que els responsables no volen reconèixer cap dels errors i l´única medicina que se´ls acudeix és castigar, encara més, els crítics. Aquest és el camí que porta al desastre. Algú ha de dir-ho.
.
Jo vull dir-ho ara ben alt i ben clar: sense el Compromís, el desastre de l´esquerra seria total. Al Parlament només hi hauria PP i PSPV, potser per molts anys. D´haver hi hagut un Compromís més fort, també a les grans ciutats, ara a Alacant i Castelló governaria l´esquer­ra i a moltes més poblacions valencianes també.
.
Ja li hem vist les orelles al llop del bipartidisme, però hi ha gent que s´entesta en tapar-se els ulls. Alguns no volen reconèixer errors ni aprendre lliçons. D´aquesta manera la propera derrota està ja servida.
.
Diguem-ho clar: davant l´avanç de la dreta, davant el risc del bipartidisme, davant el perill de la marginació política de les forces transformadores, valencianistes i ecologistes, cal una veritable reorganització de l´esquerra. Cal canviar i superar moltes coses; sobretot cal combatre als sectaris, als il·luminats i als immobilistes.
.
No sóc jo qui puga donar lliçons a ningú i menys a un altre partit, però ara parle com un ciutadà més que reclama unitat, que reclama confluència de les forces transformadores, que no vol resignar-se a una altra derrota, que no vol resignar-se que el PP vaja triomfant de copa en copa i de circuit en circuit... Diguem-ho clar, cal un canvi, també dintre de l´esquerra. O aprenem dels errors i actuem en conseqüència, o ens esperen noves i més dures derrotes. Les matemàtiques són clares: sumar és guanyar, i per a sumar, cal superar partidismes, sectarismes i dogmatismes diversos.
.
Cal sumar-se, ara mateix, al corrent del canvi. Com deia Salvat Papasseit: «Fem l´escamot dels que mai no reculen... fem l´escamot dels qui trenquen les reixes... fem l´escamot dels soldats d´avantguarda: el primer bes que se´ns doni als primers.»