CARTA OBERTA A L'ESQUERRA ALTERNATIVA: COMPARTIR
CARMELO GARCÍA GARCÍA
En EUPV des de fa temps s'estan produint fets que van configurant un ambient de treball intern poc desitjable per a cohesionar una organització que pretenem, res menys , que canviar la societat cap a una societat més justa , mes socialista, i més imbricada en l'entorn, més ecològica.
Ja des d'abans, però aguditzant-se més, després de les eleccions autonòmiques, en les que la lectura general que fa la societat del País Valencià és que el PP va hi ha tornar a governar altres 4 anys més amb majoria absoluta i va hi ha perpetuar el seu model econòmic i social.
El fet que el PP seguisca amb majoria absoluta durant 3 legislatures contínues i el fet que el Compromís no haja obtingut els resultats brillants que alguns esperaven, ha fet que les mirades i l'interès polític s'haja centrat en EUPV a mirar al costat, mirar per a arrere, i mirar-nos el melic.
Sense entrar a valorar qui tenia raó, qui era el “bo” i qui era el “roin” en cada situació o actuació concreta:
- Nomenament de l'assessor del Compromís en RTVV.
- Forma de dirigir el grup parlamentari per la 1a Sindica.
- Forçar el canvi de Sindica portaveu.
- Resolucions per a reconduir la situació
- Expedient d'expulsió de 2 militants d'EUPV, i la seua posterior expulsió.
- Assemblea d'EUPV amb una revisió exhaustiva del cens.
- Informe polític per a l'Assemblea amb un component d'auditoria de comptes molt important.
- Retirada més o menys formal del procés assembleari d'un sector d'EUPV, bé perquè pensaven que perdrien o perquè pensaven impugnar-ho pels censos.
- Extensió de la crisi que s'havia iniciat a nivell de direcció a la base: “lladres”, “anar-vos-en”, “dogmàtics”, “sectaris”,…etc.
- Presentació d'una candidatura alternativa a LLamazares
- Acostament de cara a les eleccions a organitzacions externes a EUPV per part d'un sector d'EUPV.
- …etc.
Si tenim una visió general del que està ocorrent des de les autonòmiques a ací observem que es pretén que hi haja un xoc, no sols intern, sinó extern entre dos blocs i com els cavallers antics dirimir en el camp de batalla (les eleccions generals) qui dels dos era més pur, mes democràtic i mes d'esquerres i ecologista que li un altre.
Pense que tal com s'està enfocant la situació per ambdós parts ens portaria a un desastre electoral i a una travessia del desert d'anys que després necessàriament caldria reconduir (aprenguem de l'experiència, encara que siga d'altres partits, per exemple el PP tenia una lluita interna, m'atrevisc a dir, molt pareguda a la nostra, a final es va imposar el trellat de dretes i va haver-hi només una candidatura, això si que és tindre visió de “societat”. Un altre exemple és el que va passar a Catalunya entre Iniciativa i EUA,…etc.). Si som capaços de fer un mínim anàlisi marxista traguem conclusions d'experiències passades i no cometem els mateixos errors però agreujats.
En política pense que s'han de definir els objectius, i per al procés d'eleccions generals, difícil i dur, que se'ns acosta hem de tindre'ls molt clars:
- Tindre grup parlamentari en el Congrés dels Diputats.
- Almenys mantindre el Diputat per València.
Per a això necessitem, i és imprescindible l'aportació i l'esforç de tots i totes, per a això és necessari consensuar i ampliar el consens al màxim.
La línia d'actuació per a aconseguir açò podria ser:
- Destensar, com ha fet el CPF de IU la situació interna.
- Crear un “punt de trobada” en el que estiguen representats tots els sectors i tendències, la qual cosa no vol dir que estiguen les mateixes persones que han forçat directament o indirectament esta crisi per ambdós parts. Que planegen i acorden una eixida de consens que després ha de ser ratificada per EUPV en la forma que es considere.
- Buscar, no sols, però si d'una manera principal, una eixida a la candidatura al Congrés per València, que no ha de passar per o Isaura o Montalbán, poden ser solucions mixtes però mai unilaterals i unívoques, amb vencedors i vençuts..
Si l'esforç, que em consta estan fent tots, s'enfoca més en la posada en comú que en la posada en els desacords ens anirà a tots millor, i no dic a EUPV o IU sinó als treballadors i la societat en general a qui diem defendre.
Els que estan, inclús il·lusionats arreplegant partidaris i adeptes per al xoc de trens que pensen que la gent els votants es poden anar al PSOE, a l'abstenció, al Bloc en menor grau, a ERPV, o a sa casa, i beneficiar al PP.
Per la meua part si al final motiva més la travessia del desert que el consens i l'acord, encara que siga de mínims, açò pot provocar, potser, que molts militants actuals d'EUPV ens toque esperar-vos a l'altra part del desert on, tindre-ho per segur ens tornarem a ajuntar. Això sí que haurem “perdut” uns quants anys, que com pareix que la vida és eterna. Que més dóna fer coses ara que d'ací a 6 anys?
EL POBLE UNIT