La dirección de EU apoya al PCE contra Llamazares al pedir el congreso de IU

La fractura del partido en Valencia se verá en Madrid el domingo al votar el calendario

F. Arabí, Valencia Levante-EMV, 27/06/07

La profunda división en la que vive Esquerra Unida se expresa en el escenario estrictamente valenciano pero también se manifiesta en los órganos de dirección de Izquierda Unida, donde el grado de enfrentamiento entre los distintos sectores tiene poco que envidiar a la crisis valenciana del partido. Este domingo, la fractura de EU se exhibirá en la reunión del consejo político federal de IU, donde se ha de decidir el calendario congresual.

.

Los afines al coordinador general, Gaspar Llamazares, ya se pronunciaron el pasado 18 de junio, cuando la presidencia federal de IU (ejecutiva reducida) apostó por aplazar la asamblea hasta después de las elecciones. Un día antes, la dirección del Partido Comunista de España (PCE), que cuestiona abiertamente el liderazgo de Llamazares, había hecho un pronunciamiento a favor de mantener el calendario ordinario y celebrar la asamblea antes de la cita con las urnas. Una ocasión que brinda al PCE la posibilidad de impulsar el relevo del coordinador de IU. En esta tesitura, el consell polític de EU se ha alineado con la tesis del PCE, como no podía ser de otra forma, dada la hegemonía de la que gozan los comunistas y grupos afines que conforman con ellos el sector mayoritario liderado por Glòria Marcos. En el consejo federal, la líder de EU y el secretario de organización, Ricardo Sixto, votarán por celebrar el congreso antes, «cumpliendo con los estatutos» , subrayó Sixto. Joan Ribó y Pasqual Mollà serán algunos de los que se decanten por aplazar la cita.

.

La alineación del consell polític de EU con el PCE en este asunto se produjo sin votos en contra, porque los críticos de Esquerra Unida (los moderados del PCPV agrupados en Projecte Obert y la corriente nacionalista Esquerra i País) no participaron en las votaciones de ese día en señal de protesta por lo que consideran que es una actitud de desprecio de la dirección hacia las minorías. El calendario congresual que se apruebe en Madrid el domingo marcará también el contenido de la asamblea que celebrará Esquerra Unida para decidir, en principio, las listas electorales y la estrategia de pactos de cara a las generales. Será en noviembre. Si hay congreso en Madrid antes de las legislativas, en ese cónclave valenciano se tendrán que elegir los delegados. Y entonces la guerra sería total porque se mezclarían tomas de posición sobre el liderazgo de IU (si se releva o no a Llamazares), con candidaturas a las generales, más el dilema de si se revalida o no el Compromís.

El PC lastra EU

J. J. PÉREZ BENLLOCH El Pais, 24/06/2007

Si las crisis de los partidos políticos pudieran programarse hubiera sido conveniente aplazar hasta después de las

próximas elecciones legislativas del 2008 la quiebra que en estos momentos ha estallado en el seno de Esquerra Unida (EU). Solo le faltaba a la mentada formación este plomo en las alas para llegar más tocada si cabe a dicha cita con las urnas. Pero el conflicto estaba incubado y únicamente se habría desactivado, aunque tan solo provisoriamente al entender de muchos, de haberse obtenido unos buenos resultados en las autonómicas y municipales del pasado 27-M. No ha sido así, sino todo lo contrario, y el fracaso ha sacudido este espacio de la izquierda, sacando a la luz viejos y nuevos desencuentros o reproches.

Es indudable que entre estos hay que mencionar, por su proximidad, la gestión del pacto electoral con el Bloc que cuajó en un Compromís tardío, limitado y promovido sin entusiasmo por el sector dominante de EU, que nunca lo alentó y puede afirmarse que lo asumió por la presión del entorno más que por la conveniencia decantada del análisis. Entre ese sector -describámoslo como el de los comunistas puros y duros- y el magma nacionalista nunca hubo simpatía y ni siquiera se atenuó esta actitud cuando los sondeos anticipaban un triunfo rotundo de la derecha, aunque no fuera tan demoledor como el que acabó siendo.
Pero este episodio, que es exponente de otros desajustes más hondos, se suma a lo que ha venido siendo un constante desguace de la cultura del pluralismo y el diálogo en el seno de la coalición, que lo es, por más que se intitule partido. Sin embargo, el tropiezo electoral, con toda su gravedad, no hubiera pasado de conminar a la revisión de estrategias y comportamientos, acotando las broncas en el marco de una crisis más, de las varias que han galvanizado a EU a lo largo de sus cuatro lustros de historia. Pero nos tememos que en esta ocasión lo que se ha evidenciado es la convivencia imposible con quienes Carles Arnal, líder de Els Verds-Esquerra Ecologista, ha calificado de "sectarios, iluminados e inmovilistas", aunque no mencione expresamente la facción arcaica del PCPV.
En esta misma línea, Esquerra i Pais, de Pascual Mollà, y Projecte Obert, de Joan Ribó, se han posicionado claramente, postulando un "nuevo marco de relaciones internas", lo que en castellano paladín quiere decir que están hasta las narices de aguantar la manipulación de los comunistas a piñón fijo enfeudados en su leve mayoría y resignados, por su obstinación, arrogancia y vacuidad del discurso, a perder el contacto con la izquierda social y acabar en el limbo de la marginación política e institucional. Por lo pronto, las mencionadas sensibilidades o grupos -EV-EE, EiP y PO- ya han tomado distancias de los órganos de dirección en que participan. Sólo se está a un paso de la escisión o fractura de EU.
Y no creemos que ello sea un drama. Si acaso, una fatalidad que puede contribuir a clarificar esta opción de izquierdas -la única posible hoy por hoy-, aligerándola del lastre comunista irredento, que no sólo se resume en unas siglas, el PCPV, sino también en una praxis excluyente, sofocante y atrabiliaria que ha terminado por provocar la revuelta de los demás coaligados. Cierto es que nadie sobra en este reducido y declinante espacio del progresismo político, pues aquí toda piedra hace pared y ninguna se vale electoralmente por sí misma, pero se diría que ha llegado o debe afrontarse su refundación, lo que podría emprenderse a partir de la experiencia del Compromis en vigor, sin comunistas de viejo cuño y sin patriotismos de partido.
Esta aparente propuesta suena a desahogo de arbitrista, pero lo cierto es que se limita a transcribir lo que se puede captar como un estado de opinión en EU y su ámbito de influencia. Apostar por el ecosocialismo, poniendo el énfasis en los intereses autonómicos valencianos, es una aspiración genérica que se puede articular para dar cabida a muchas sensibilidades de izquierda, excepto las excluyentes y depredadoras del capital personal, como ha venido siendo hasta ahora el sector dominante de EU. Poner al día orgánica y estratégicamente esta tercera opción conlleva aligerar lastre o resignarse a que sea engullida por el bipartidismo.

Consell Polític de ayer jueves 21 de junio en prensa

PLAN DE AHORRO
EU cierra sus sedes por falta de dinero y emigra al local del PCPV

Situán a Jesús León en Diputación; Torró, en Corts y Sanchis, en RTVV, y el sector crítico se niega a participar en las votaciones

Francesc Arabí, Valencia / Levante-EMV, 21/06/07

Esquerra Unida no puede seguir viviendo de alquiler y ha optado por el realojo en la casa de la madre, en el local del Partit Comunista del País Valencià (PCPV), formación histórica que alumbró EU como una coalición, que con el paso del tiempo alcanzó la madurez y se refundó en partido. EU está en tal situación de bancarrota que no puede pagar la mensualidad de dos pisos con solera en la céntrica Gran Vía Ramón y Cajal de Valencia, donde, puerta con puerta, están las sedes regional y local del partido. La medida drástica del cierre, adelantada por este diario, se consumó ayer.

El consell polític del partido decidió por votación democrática -como si los dramas fueran reversibles por la vía de las urnas- abandonar esos locales y mudarse al espacioso piso que el PCPV tiene en la Calle Taula de Canvis, junto a la Lonja y frente al Mercado Central, iconos del capitalismo y del consumismo. Es la viva metáfora de la situación política que vive EU, que se ha refugiado en el regazo de un PCPV, que, junto a otros grupos satélites, conforma actualmente una mayoría divorciada de los sectores críticos: los nacionalistas de Esquerra i País (EiP) y los moderados del PCPV. Estos últimos están aglutinados entorno al denominado Projecte Obert, espacio liderado por Joan Ribó y por el hasta ahora diputado provincial, Josep Vicent Bort.

Se cumplió el guión que adelantó este diario y Bort fue relevado. El edil comunista de Manises Jesús León será el representante de EU en la Diputación de Valencia. Competía, dentro del sector mayoritario, con Rosa Pérez, de Catarroja, que será su asesora. León salió elegido por 21 votos a favor, cuatro abstenciones y un nulo. En un órgano, el consell polític, que consta de 55 miembros. Ayer no asistieron todos, pero sí buena parte de los representantes críticos (15 de EiP y 9 de Projecte Obert), que, finalmente, optaron por no participar en la votación, tras denunciar que la dirección que lidera Glòria Marcos atropella la «pluralidad, el diálogo y respeto a las minorías» , que son principios estatutarios de EU. Quisieron que constara en acta que no pensaban homologar una votación que no reconocen como válida. Tampoco quisieron participar en la elección, con 24 síes y dos abstenciones, del cabeza de lista por Alicante, Lluís Torró, como portavoz adjunto segundo en las Corts.

En el consell polític de ayer, el máximo órgano entre congresos, se decidió que el candidato de EU a la alcaldía Valencia, Amadeu Sanchis, sea el representante del partido en el consejo de administración de RTVV, donde ahora se sienta Glòria Marcos. Como es sabido, Sanchis no logró acta de concejal. La diputada Mònica Oltra (de EiP) será la vocal en el consejo asesor del centro territorial de RTVE.

Desde Esquerra i País, que representa un tercio de la organización (el 45% del partido, si suma sus fuerzas a Projecte Obert), indicaron que, después de lo ocurrido ayer, van a funcionar ya como partido para exigir un tratamiento «de tú a tú» , en pie de igualdad, al que recibe el PCPV. Visto que Esquerra Unida funciona en la práctica como una coalición, «tendremos que actuar como partido» , dicen.

EU evidencia la gravedad de su crisis al elegir a su diputado provincial con el 38% de los votos

Esquerra i País acentúa la ruptura al considerar que la dirección del partido no está legitimada

M. GORDILLO/ VALENCIA Las Provincias, 21/06/07

La fractura interna en EU se hace cada vez más grande. La mayoría que conforman el Partido Comunista (PCPV) y los independientes que lidera la coordinadora, Glòria Marcos, está cada vez más lejos de las minorías más críticas, que representan Esquerra i País y Projecte Obert. La ruptura se evidenció al negarse estas dos corrientes a participar en las votaciones del Consell Polític.

El órgano de gobierno de EU eligió ayer a su representante en la Diputación de Valencia. Jesús León, concejal de Manises, ocupará a partir de mediados de julio el puesto de Josep Bort, edil de Albuixech. La candidatura de León obtuvo el 38% de los votos del Consell Polític, de un total de 55. Sólo 41 asistieron a la reunión y 15 de ellos (los de EiP y Projecte Obert, que lidera el propio Bort) no participaron en la votación. De los 26 que votaron, 21 lo hicieron a favor, cuatro se abstuvieron y uno fue nulo.

Según fuentes “críticas” de EU, se trata de la primera vez que el diputado provincial obtiene menos del 50% de apoyos en el Consell Polític. Asimismo, denuncian que se han vulnerado los estatutos de la formación porque los consejos comarcales no reunido a sus concejales para pedirles su opinión.La opción de León se impuso finalmente a la de la concejala de Catarroja, Rosa Pérez. Aunque esta última fue la propuesta que defendió la dirección en la última reunión de la permanente, los colectivos de l’Horta Sud mostraron su desacuerdo, por lo que hubo que buscar a otra persona.

Algo muy parecido pasó durante la votación del segundo portavoz adjunto del grupo parlamentario de Compromís pel País Valencià en Les Corts. El diputado de Alicante Lluís Torró obtuvo 24 votos a favor y dos abstenciones. EiP y Projecte Obert tampoco votaron, ya que consideraron que aquél no era el foro adecuado para tomar esa decisión (cabe recordar que el grupo parlamentario integra también al Bloc).

Por todo ello, y por todo lo que el partido arrastraba, la crisis interna de EU está alcanzando niveles de alerta. Ninguno de los dos sectores más díscolos forma parte ya de la ejecutiva (permanente) del partido. Unos (los de Bort y Joan Ribó), porque aún (desde la asamblea de noviembre) no han llegado a un acuerdo con la dirección sobre sus dos representantes. Otros (los de Pasqual Mollà y Mónica Oltra), porque la semana pasada decidieron no asistir a más reuniones. Y un grado más de crispación: la corriente nacionalista no acata las decisiones tomadas ayer y considera que la dirección actual no está “legitimada”.

El Consell Polític de ayer también nombró una comisión, encabezada por el secretario de Organización, Ricardo Sixto, que presentará en breve un plan de viabilidad económica. Asimismo, se designó al coordinador de Valencia ciudad, Amadeu Sanchis, como representante en el consejo de administración de RTVV, mientras que Mónica Oltra será la representante en el consejo asesor de RTVE. También se informó de un documento, que se enviará a los colectivos locales de EU que han propiciado gobiernos del PP, en el que se insta a revertir esa situación antes del 15 de septiembre, día en que se celebrará un Consell Nacional.

Los nacionalistas de EU se declaran en rebeldía y sitúan a Marcos frente a una grave crisis

Independientes y comunistas imponen su criterio y Mollà y Ribó se niegan a votar

JOAQUÍN FERRANDIS - El Pais, Valencia - 22/06/2007

La crisis de Esquerra Unida se agrandó ayer un poco más tras la decisión del sector nacionalista, que lidera Pasqual Mollà, y de Projecte Obert, el grupo que aglutina Joan Ribó, de no participar en las votaciones del Consell Polític -máximo órgano entre asambleas-. El dirigente de la corriente Esquerra i País, Pasqual Mollà, anunció que el sector nacionalista no participaría en las votaciones para elegir el único diputado provincial de EU en la provincia de Valencia y el segundo portavoz adjunto del grupo parlamentario en Cortes Valencianas.
"No vamos a participar y no vamos a aceptar los resultados", sentenció Mollà, que justificó la decisión con el argumento de que la coordinadora de EU, Glòria Marcos, apoyada por independientes y el PCPV llevan meses vulnerando el respeto a la pluralidad de la organización.
El diputado provincial saliente y representante de Projecte Obert, Josep Bort, aseguró que por parte de Gloria Marcos y los sectores que la apoyan no había "voluntad de llegar a un consenso", ya que ni siquiera lo habían intentado y se quejó de que nadie le haya dado razón alguna por la que no puede continuar cuatro años más como representante de EU en la Diputación de Valencia.
Los sectores críticos, que representan el 40% de EU, reclamaban que Bort repitiese de diputado provincial y que la nacionalista Mónica Oltra fuese nombrada portavoz adjunta del grupo parlamentario, de acuerdo a un criterio de representación de sensibilidades y no territorial.
La coordinadora de EU, Glòria Marcos, obvió la confrontación personal con Mollà, quien la había acusado de mentir en los criterios utilizados para designar los cargos del grupo parlamentario, y pidió que no se desaten las hostilidades en la formación política, al menos, hasta después de las elecciones generales. En este clima de tensión, el Consell Polític, que consta de 55 miembros, decidió nombrar por 26 votos al concejal de Manises Jesús León como nuevo diputado provincial en sustitución de Josep Bort. Por 24 votos y dos abstenciones se designó al cabeza de lista por Alicante a las Cortes, Lluís Torró, segundo portavoz adjunto del grupo parlamentario Compromís pel País Valencià.
La diputada de Esquerra i País, Mónica Oltra, fue designada representante en el Consejo Asesor de RTVE en la Comunidad Valenciana por 21 votos, 4 abstenciones y un nulo. La propia Oltra no se votó y, como el resto de miembros de Esquerra i País y Projecte Obert pidió que constase en acta que no votaba.
Pero el dedo en la llaga, lo puso Rafael Úbeda, al señalar a los abstencionistas: "Os estáis yendo, no os estamos tirando". Un poco más tarde Marcos remachó el diagnóstico: "No aceptar los acuerdos es romper la organización".

La dirección de EU propone a León en la Diputación y a Torró de adjunto en las Cortes

EP VALENCIA. ABC, 21/06/07

EUPV propuso ayer, en la celebración de su Consell Polític, a Jesús León como diputado provincial en la institución valenciana y a Lluis Torró como segundo portavoz adjunto en las Cortes Valenciana, según informó el representante de la corriente Esquerra i País (EiP), Pasqual Mollà.
Al respecto, Mollà criticó que estas decisiones son «una muestra más de la actitud prepotente y autoritaria de la coordinadora de EUPV, Glòria Marcos». En esta línea, lamentó que Marcos «no ha atendido a ningún tipo de razón ni de planificación», sobre todo «en la determinación de la persona que debería estar en la Diputación de Valencia» ya que, a su juicio, «sin ningún tipo de explicación se ha decidido que Josep Bort deje el cargo», resaltó. Respecto al Plan Económico del partido, el responsable de EiP aseguró que el ahorro «sustancial» que plantea esta propuesta es el cierre de la sede de EUPV de la Gran Vía Ramón y Cajal, y el traslado a la del Partido Comunista, ubicada en la calle Taula de Canvis.
No obstante, puntualizó que este plan incorpora medidas como la reducción de algunas jornadas de trabajo. Durante el Consell Polític se decidió que el Consell Nacional se celebrará el próximo 15 de septiembre y, además, se propuso a Amadeu Sanchis para que forme parte del Consejo de Administración de Radio Televisión Valenciana (RTVV).

EU asegura que Bort tiene el respaldo del 60% de los concejales para continuar como portavoz en la Diputación de Valencia

Levante EMV, 20/06/07

El diputado provincial de Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) y edil de Albuixech Josep Bort ha recibido el apoyo del 60 por ciento de los concejales de su formación en la provincia de Valencia para que continúe como portavoz en la Diputación Provincial.

Según fuentes de ese partido, los concejales han mostrado su apoyo a Bort en diversos escritos remitidos a la dirección de Esquerra Unida, mientras que cinco de las siete alcaldías con las que cuenta EUPV también avalan la candidatura de Josep Bort para revalidar su puesto como portavoz en la Diputación Provincial.

EUPV resalta "el grado de satisfacción, la trayectoria política y la labor realizada" durante los últimos cuatro años por Bort, al que consideran el "abanderado de la política municipal de EUPV en la última legislatura".

Este partido señala que el edil de Albuixech ha dado cobertura a los concejales y alcaldes de su formación frente a los "continuos abusos urbanísticos que se han producido en diversos municipios de la provincia de Valencia", lo que le ha acarreado "más de una querella por parte de los equipos de gobierno del Partido Popular".Según esta formación, "el trabajo de oposición firme y con propuestas alternativas en el seno de la Diputación, así como la excelente labor de coordinación y formación de los cargos públicos de EUPV, ha culminado con la obtención de dos nuevas alcaldías" para esta formación en las pasadas elecciones municipales.

Em queda la paraula

CARLES ARNAL
Portaveu d´Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià.

(Levante EMV, 20/06/07)

«Si he perdut la vida, el temps... tot allò que vaig llançar, com un anell, a l´aigua... em queda la paraula.» En l´inici. Blas de Otero.

Ara que ja no sóc diputat, ara que han passat les eleccions i l´es-querra ha estat derrotada, ara que els que haurien de donar explicacions i reconèixer errors no ho fan i s´aferren penosament a la seua cadira, ara que cal començar a preparar la següent batalla..., ara que, com deia Estellés, només sóc un entre tants com esperen i treballen, diré el que sap tanta gent i, tanmateix, pocs diuen a viva veu.

.

Em queda la paraula i l´empraré per dir allò que podria dir Joan Ribó, qui ha vist com se´l margina i se´l veta en òrgans de govern de la seua pròpia organització, Esquerra Unida, després d´haver portat una trajectòria política formidable, neta, integradora, respectuosa i coherent... i que ara alguns volen llançar al fem. El que podria dir també Josep Bort, qui, malgrat la prudència al si de la seua organització, malgrat el treball ferm a la Diputació de València, malgrat la seua feina al servei de les organitzacions socials, no sols no veu reconeguda la seua tasca, sinó que ell i la gent que l´envolta han caigut en desgràcia dintre d´Esquerra Unida.

.

És també el que podria dir M.ª Victòria González, una excel.lent regidora a l´Ajuntament de València, relegada en les llistes electorals, malgrat la seua intensa activitat reconeguda pels mitjans de comunicació i la ciutadania, que no ha estat escoltada, una vegada més, per aquells que diuen estar en permanent sintonia amb el poble. Podrien dir-ho també Ramón Cardona, Joan Antoni Oltra, Alfred Botella o Dolors Pérez, membres del grup parlamentari de l´Entesa, un grup que ha estat extremadament actiu i compromés amb els col.lectius ciutadans... i oblidat totalment en la confecció de les llistes autonòmiques.

.

Podrien dir-ho aquelles persones i entitats cíviques que reclamaven el Compromís durant mesos i mesos i finalment han vist com el Compromís s´ha tancat tard, s´ha defensat mal i s´ha plasmat de manera molt incompleta... i tot això ha passat factura electoral, a les Corts Valencianes i a molts ajuntaments.

.

Ho han dit els companys d´Esquerra i País, de manera valenta, en afirmar públicament allò que molta gent sabem: que l´actual direcció d´Esquerra Unida funciona com una piconadora, que acalla les minories, que margina els crítics, que silencia la dissidència, que practica allò que abans es deia estalinisme i ara s´haurà de dir de la manera que millor convinga, però jo li diria autoritarisme.

.

Ho diré també jo, que vaig ser exclós dels suposats llocs d´eixida en les llistes electorals, malgrat el respecte i la fidelitat absoluta a l´Entesa i als pactes signats amb EUPV durant els quatre anys de legislatura i malgrat haver treballat fermament per la gestació d´un Compromís que, al final, ha sigut de mínims.

.

La paradoxa ha estat aquesta: han acabat encapçalant el Compromís aquelles persones que no el volien, que no se´l creien i que han castigat i marginat als principals impulsors. No és d´estranyar que els resultats no hagen estat òptims. S´ha fet tard, s´ha fet mal i s´ha fet de manera molt incompleta. Però el pitjor de tot és que els responsables no volen reconèixer cap dels errors i l´única medicina que se´ls acudeix és castigar, encara més, els crítics. Aquest és el camí que porta al desastre. Algú ha de dir-ho.

.

Jo vull dir-ho ara ben alt i ben clar: sense el Compromís, el desastre de l´esquerra seria total. Al Parlament només hi hauria PP i PSPV, potser per molts anys. D´haver hi hagut un Compromís més fort, també a les grans ciutats, ara a Alacant i Castelló governaria l´esquer­ra i a moltes més poblacions valencianes també.

.

Ja li hem vist les orelles al llop del bipartidisme, però hi ha gent que s´entesta en tapar-se els ulls. Alguns no volen reconèixer errors ni aprendre lliçons. D´aquesta manera la propera derrota està ja servida.

.

Diguem-ho clar: davant l´avanç de la dreta, davant el risc del bipartidisme, davant el perill de la marginació política de les forces transformadores, valencianistes i ecologistes, cal una veritable reorganització de l´esquerra. Cal canviar i superar moltes coses; sobretot cal combatre als sectaris, als il·luminats i als immobilistes.

.

No sóc jo qui puga donar lliçons a ningú i menys a un altre partit, però ara parle com un ciutadà més que reclama unitat, que reclama confluència de les forces transformadores, que no vol resignar-se a una altra derrota, que no vol resignar-se que el PP vaja triomfant de copa en copa i de circuit en circuit... Diguem-ho clar, cal un canvi, també dintre de l´esquerra. O aprenem dels errors i actuem en conseqüència, o ens esperen noves i més dures derrotes. Les matemàtiques són clares: sumar és guanyar, i per a sumar, cal superar partidismes, sectarismes i dogmatismes diversos.

.

Cal sumar-se, ara mateix, al corrent del canvi. Com deia Salvat Papasseit: «Fem l´escamot dels que mai no reculen... fem l´escamot dels qui trenquen les reixes... fem l´escamot dels soldats d´avantguarda: el primer bes que se´ns doni als primers.»

ESQUERRA UNIDA DESPRÉS DE LES ELECCIONS.

Ramon Cardona Pla

Davant els resultats d’EUPV, a les passades eleccions municipals i autonòmiques, s’han alçat veus demanant un procés de reflexió per efectuar els canvis necessaris en la nostra organització.

No ha estat el cas de la coordinadora que ha reafirmat la idea que continuarem lluitant i treballarem per les nostres idees i ha declarat que els resultats es deuen a la dretització de la societat. La direcció, ja ho ha dit, rebutja assumir cap responsabilitat perque aquest és un projecte col·lectiu i, per tant, les responsabilitats també són de tots i totes.

Sabem, per tant, que no es farà cap reflexió que supose algun canvi. Ja sabem que la direcció es mantindrà i continuarà prenent decissions guiades pels mateixos criteris que fins ara. Si alguna cosa no ha eixit be, diuen, no es per les decissions adoptades i les accions mampreses, sinò que s’afirma que la culpa està totalment diluida entre tota la militància.

Com s’ha decretat que som un projecte col·lectiu, allò que de veres som no importa. En la nostra organització, segons la qualificació que fa la majoria, sembla que allò que més hi hauria és corresponsabilitat, implicació conjunta, confiança mutua, objectius compartits, àmbits de participació de les diferents sensibilitats, coordinació de les forces per aconseguir canviar la societat, aprofitament de totes les energies per al suport mutu, respecte a les discrepàncies, integració, relacions d’igualtat ... condicions i característiques, totes elles, que definirien un “projecte col·lectiu”. Com és prou evident que això no existeix cal atribuir a algú les carències: Són els discrepants els que es neguen a ser corresponsables, els que eviten implicar-se, no confien en la direcció, no volen participar, etc. etc. Partim d’una visió al·lucinada per acabar en una anàlissi paranoica.

El projecte col·lectiu al que es refereix la majoria, el que pretén portar avant, es basa en la idea que la militància ha de treballar en la linia que la direcció defineix guiada per les seues virtuts evidents, i ha de posar a disposició del be comú tota la seua energia, ha de ser leal, corresponsable, s’ha de sentir implicada en els objectius, ha de confiar en els caps, ha d’estar formada, ha de compartir el projecte, i tot això d’una manera màgica, infusa, prèvia a qualsevol acord, dialeg o formació i independentment de les actuacions dels càrregs orgànics.

Inevitablement, de tot el conjunt d’esforços i misèries, de la dinàmica global d’EUPV, sorgeix un resultat. A partir de les reaccions produides s’observa que la part d’aquests resultats que puga suposar un benefici, se l’apropiarà el sector dirigent. Els costos, perjudicis, errades i carències es repartiran. Els components més allunyats de la direcció hauran de soportar un pes més feixuc. Si cal, com ja s’apunta es farà recaure una bona part del cost sobre els assalariats de l’organització.

Pel demès, la direcció, representant de la majoria, sempre que puga donarà a entendre quant vol a la militancia. L’estima com ho faria un pare, una mare. Si alguna vegada castiga a algú ho fa pel be de la familia, pel be del castigat, mai en interés propi. En general deixa caure la seua magnanimitat sobre el conjunt, i dona a entendre que promociona a les persones més vàlides, més treballadores, més capaces i més eficaces pel creixement del projecte.

Una altra vegada la realitat no és aquesta. L’única condició per ser ben vist i gaudir del beneficis que això comporta és fer una reverència. I ajustar-se a la funció que cadascú te assignada, sintonitzant el pensament propi amb els interesos de l’èlit, essent capaços d’argumentar una cosa o la contraria, segons haja decidit el superior enteniment que tenen les persones superiors. Que per alguna cosa serà que han arribat fins ahí.

Aquells que no tinguen aquestes habilitats no haurien de preocupar-se, poden continuar treballant. Com està manat, i no malbaratant el seu temps propi i el de l’organització en les perilloses costums de pensar i buscar alternatives millors. En el cas que algú tinga aquest defecte, encara serà soportable si te la virtud de callar.

Si algú parla “com no deu”, si algú planteja alternatives, si dissentix o defensa una possició diferenta, l’aparato posa rapidament en marxa els mecanismes de control: la desvalorització del que gosa expresar la seua discomformitat, l’atribució de motivacions i intencions inventades seran un primer pas, després arriba la difamació. Les acusacions de traició poden ser un altre esglaó. No existeix cap fré per les accions destinades a mantenir l’estatu quo, perque s’han convençut que lluiten contra el mal.

Dir d’EUPV que és un projecte col·lectiu, sense més explicacions, és una afirmació buida, és un simple truc de màgia, un intent d’escamotejar la realitat que te un objectiu ben clar: la supervivència de l’èlit, encara que siga a costa de tota l’organització.

Aquesta direcció no va a introduir cap canvi real. Està legitimada per fer-ho i, fins i tot, expressen la voluntat de portar-lo a cap. Però no te la capacitat -no pot- perque no reconeix la realitat, perque el seu objectiu només és l’enfortiment d’una posició particular i la justificació de la seua linia d’actuació, perque el fet de cedir poder està més enllà de les seues forces. I tampoc sap com induir canvis, perque les habilitats necessaries brillen per la seua absència: traça per escoltar, apertura a nous plantejaments, respecte a les discrepàncies adjetives, habilitats de coordinació i de resolució de conflictes, la necessària flexibilitat...

En aquest moment en EUPV l’activitat de decissió és un monopili d’un grup aillat de persones, i, per això, el seu quefer és estrany a tots els altres membres del grup, la negació de la realitat i la percepció dels fenomens i relacions com alguna cosa diferent a allò que en realitat són s’han erigit en la norma d’analissi. La militància, convertida en pura eina, pateix un total extranyament repecte als resultats.

A més a més des de fa ja temps, les linies d’actuació sembla que venen manades des de fora de la nostra terra. Ara toca aguantar, per procurar canviar la direcció d’IU federal, no en el sentit d’un enfortiment del projecte que requereix una renovació, sino en el sentit d’un retorn de vells caps que fa temps que han perdut tota credibilitat.

A EUPV no hi ha cap possibilitat que es produisca un canvi basant-se en la mateixa estructura i les mateixes persones al davant, i la seua continuitat implica l’enfonsament de tot el projecte d’Esquerra Unida. Aquesta direcció no ha de prendre cap decissió que no siga la de disoldre’s i començar a participar, com a persones individuals, d’una manera sincera i amb la resta de companys i companyes de l’organització, en la construcció d’un projecte col·lectiu real. Qualsevol altra decissió, que per innocent que parega sería presa sense capacitat de discerniment de la situació real, serà inevitablement un pas més cap a l’abisme.

Davant aquesta situació cal plantejar que haurien de fer les persones que volen que dins EUPV es produesquen canvis substàncials. Com actuar davant una direcció que, per una banda és incapaç i inconscient i, per l’altra, es negarà a dimitir? Hi ha una primera acció: acceptar només aquelles decissions preses per unanimitat, no participar de cap votació, encara que s’estiga en disposició de guanyar-la, i exigir continuadament la única acció que pot fer redreçar aquesta organització: la dissolució de l’actual direcció. Possiblement inclou un aspecte de desobediència civil, de no complicitat: les decissions que s’adopten i que puguen requerir l’actuació de les bases, accions concretes de la militància, no seran ateses ni escoltades.

Cal no callar-se res en l’àmbit de participació en que cadascú intervinga dins l’organització. Expressar el que es pensa, descriure la realitat que estem passant, denunciar els privilegis, explicar els processos de manipulació, exposar la realitat que no gosen contemplar.

I cal generar xarxa de treball i confiança entre els col·lectius locals, que viuen totalment abandonats de la direcció, que assumeixen les dificultats en les que estem vivint, que reconeixen el valor de compartir idees, esforços, estratègies, i que treballen per canviar el seu entorn. I això independentment de “les sensibilitats” de que cadascú siga. L’únic requisit es tindre confiança en els companys i companyes que comparteixen la ideològia bàsica i la tasca per canviar la societat. És el procés de bastir una alternativa sense trencar amb els nostres referents compartits i col·lectius.

Cal pensar i saber que hi ha molta gent vàlida, inclús entre aquelles persones que ara es deixen portar de manera acrítica i sectària. Pero la gent que diu que no passa res està absolutament equivocada. El canvi social necessita cada vegada el suport de més gent i més heterodoxa, no de menys i més pura. Cal saber que no es pot demanar la confiança de cap moviment social si no s’aconsegueix, primer, la cooperació entre totes les persones que compartim militància.

I si no hi ha cap canvi?
La resposta la sabem tots.
Esta en el vent.

Consell Nacional del dia 2 de juny

Marcos saca adelante su informe con un respaldo del 64% y los críticos reclaman su dimisión

La coordinadora pide autocrítica leal y rechaza la confrontación

A. C., Levante EMV, 03/06/07

Tal como se esperaba, el consell nacional de Esquerra Unida, en el que se debía votar el informe de la coordinadora Glòria Marcos sobre los resultados electorales, estuvo calentito durante las más de cinco horas de duración. Marcos volvió a demostrar su fortaleza dentro de la formación, basada en el respaldo del Partido Comunista, al sacar adelante su informe con 55 votos a favor (64,4%), 28 en contra y tres abstenciones-entre ellas la de Marisa Bergaz-.

(Leer más ... )

El Consell Nacional de EU avala la continuidad de Marcos y achaca el fracaso de Compromís al Bloc

Los críticos afirman que la dirección del partido está deslegitimada y piden su dimisión

G. ALEMÁN, Las Provincias, 03/06/07

Tras cinco horas y media de debate se puede decir que el Consell Nacional de EU sirvió para poco. Las cosas siguen igual que estaban, a pesar de las peticiones del sector más crítico de la formación –Esquerra i País– para que Glòria Marcos dimitiera. Finalmente la coordinadora general de EU se mantiene en el cargo tras lograr 56 votos a favor de su informe, 28 en contra y tres abstenciones.

(Leer más ... )

El 64% del Consell Nacional de EU apoya el informe de Marcos

La coordinadora general pide una "crítica leal" que evite los enfrentamientos internos

EL PAÍS - Valencia - 03/06/2007

El informe presentado por la coordinadora de Esquerra Unida del País Valencià, Gloria Marcos, fue respaldado ayer por el 64,4% del Consell Nacional de esta formación. Marcos pidió una "autocrítica leal, que aleje los enfrentamientos internos y se plantee la superación de la situación para preparar con garantías las próximas elecciones generales". Para la coordinadora, "es el momento de la reflexión colectiva".

(Leer más ... )

El 64,4% de EU asume que hay que hacer una «autocrítica leal»

D.V.VALENCIA. ABC, 03/06/07

El informe presentado por la coordinadora de Esquerra Unida del País Valencià, Gloria Marcos, fue respaldado ayer por el 64,4% del Consell Nacional de esta formación y en él pidió una «autocrítica leal, que aleje los enfrentamientos internos y se plantee la superación de la situación para preparar con garantías las próximas elecciones generales».
Para Marcos «es el momento de la reflexión colectiva» y anunció la celebración después del verano de una «jornada de análisis y propuestas para plantear opciones estratégicas a medio y largo plazo que nos permitan salir de la situación en positivo y con propuestas de futuro».

(Leer más ... )

El Consell Nacional de EU aprueba el informe de Marcos con una gran oposición

CON 56 VOTOS A FAVOR, 28 EN CONTRA Y TRES ABSTENCIONES

Panorama Actual, 02/06/07

El Consell Nacional de EUPV aprobó este sábado el informe presentado por su coordinadora, Glòria Marcos, que analiza los resultados obtenidos en las elecciones autonómicas y municipales del pasado 27 de mayo. Con 56 votos a favor, 28 en contra y tres abstenciones, el documento fue refrendado por un Consell que en el que se escucharon voces críticas con la directiva; posiciones enfrentadas sobre los errores cometidos y el futuro de la formación; y aplausos entusiastas durante los parlamentos, divididos entre las diferentes corrientes ideológicas internas.

(Leer más ... )

SENSE COMPROMÍS ESTARÍEM FÒRA

SENSE COMPROMÍS ESTARÍEM FÒRA

.
El resultat electoral del passat diumenge 27 de maig ha suposat un triomf de la dreta i una desfeta de l’esquerra, tant del PSPV com d’Esquerra Unida, sense cap pal·liatiu, que mereix i exigeix una anàlisi acurada del que ha passat, de quines han estat les causes i de quines mesures hem de posar en marxa per a posar-li remei. Sense dubte la gent de l’esquerra no hem sabut ni il·lusionar ni transmetre propostes adequades que millorarenn les condicions de vida de la majoria de la població i que resolgueren els problemes que la gent del nostre país té en la seua vida quotidiana.
És clar que la coalició Compromís pel País Valencià ha permès mantenir la representació d’EUPV a Les Corts valencianes amb la obtenció de 5 actes de diputats i diputades: 2 per València, 1 per Castelló i 2 per Alacant, exactament igual que a les anteriors eleccions autonòmiques.
És, però, significatiu la pèrdua de vots respecte a la situació on estàvem fa 4 anys els partits integrants del Compromís: mentre que a les eleccions de 2003, EU-Entesa y Bloc rebien el recolzament electoral de poc més de 268.000 electors, el 27 de maig Compromís sols ha estat votat per 190.000 persones, amb una pèrdua de més de 78.000 votants que representen més del 27% del nostre electorat de 2003. Cap de les tres circumscripcions es lliura d’aquesta desfeta.
· A Alacant, la pèrdua respecte a l’any 2003 és de 23 000 vots, un 31% de l’electorat d’aquell any.
· A Castelló, s’han perdut 7 000 vots, un 24%
· Mentre que a València la pèrdua és de vora 43 000 vots, que representen al 26% del recolzament rebut fa 4 anys.
A l’àmbit municipal on hem anat en coalició amb el BNV hem augmentat o mantingut els resultats amb una exepció:
· En 144 municipis (86,23% de les candidatures presentades) mantenim la mateixa situació que a 2003. En 60 d’eixos municipis (30,455%) continuem sense representació municipal.
· En 39 municipis (23,35%) baixem la nostra representació institucional. En 26 d’eixos municipis (13,20%) hem perdut la nostra representació a l’ajuntament.
· En 24 municipis (14,37%) s’ha augmentat el nombre de regidors. En 12 d’eixos pobles s’aconsegueix una representació que no teníem a l’anterior legislatura.
Als gran municipis, la desfeta es quasi total. Desapareixem de València (mai no havia passat des de l’arribada de la democràcia en 1979), Alacant, Ontinyent, Xàtiva, Vila-real o Villena. I continuem sense aparèixer en Castelló, Torrent, Gandia o Requena. Hem perdut representació i capacitat d’obtindre-la nosaltres clarament al no fer Compromís en la majoria dels ajuntaments.
Posem l’exemple de València ciutat. Els prop de 30.000 vots a Compromís es queden en 19.000 a vots a EUPV per a l’ajuntament. Amb un recolzament semblant en la ciutat de València que a la llista autonòmica ara tindríem dos regidors al Cap i Casal. S’ha perdut molt per no estendre el Compromís als ajuntaments però també ha perdut molt la societat valenciana: amb Compromís no hi hauria govern del PP en, per exemple, Alacant, Ontinyent o Torrent.
A la ciutat de València el vot útil cap al PSPV-PSOE ha tingut també un pes determinant. Però a més, això és el resultat d’una imatge que hem donat a tot el País que nosaltres sols érem un complement de l’hipotètic «gran vencedor», el PSPV_PSOE i Joan Ignasi Pla. Hem estat incapaços de transmetre un programa alternatiu i diferenciat del PSPV-PSOE. Ningú no ha cregut que el nostre programa caldria, arribat el cas, negociar-lo, sino més bé que una vegada aconseguit l’hipotètic triomf del PSPV-PSOE nosaltres ens hi apuntaríem. Ha mancat independència en el missatge.
Hem comés molts errors. No haver fet l’assemblea d’EU abans de l’estiu de 2006, com vàrem reclamar insistentment, deixant d’eixa manera clar i tancant la discussió interna en aquell moment sobre l’organització i, des d’eixe moment, poder dirigir tots els esforços i recursos de la organització cap la precampanya i la campanya electoral; no haver, conseqüentment, tancat acords electorals perquè eren motius de discrepància interna entre els diferents sectors que pactaren la configuració de la nova majoria resultant de la IXª Assemblea fins a cap d’any del 2006; no haver resolt el conflicte generat en els col·lectius locals d’EU la manca d’assumpció real de l’acord autonòmic assolit (amb escàs recolzament intern explícit) i la dualitat entre aquest acord de País l’autonomia local per arribar a acords i coalicions, sense haver establi’t un acord programàtic i electoral municipal, tot això ha suposat un llast important en la visualització i credibilitat davant l’electorat de la nostra capacitat real i de l’esquerra d’aquest país per llevar al PP del govern de la Generalitat i de les Diputacions, així com greus problemes de coneixement de la pròpia marca, de molts dels seus líders i de les propostes de la coalició. Malgrat això Compromís salva els mobles, davant l’allau de vots al PP, com ho demostra el manteniment del Grup Parlamentari i el manteniment en aquells pocs municipis on hi ha acord com és per exemple Elx o Paterna.
L’exclusió o marginació de les llistes electorals de persones conegudes i reconegudes, externa i internament, pel seu treball polític i social. És el cas, per exemple, dels diputats de les Corts Valencianes, del diputat provincial de València o dels regidors de la ciutat de València que, amb el seu treball reconegut tant en les institucions com en els moviments socials són part fonamental de l’actiu d’aquest organització que ha estat, generalment, infrautilitzat quan no marginats o exclosos directament de la realització d’actes de campanya. Aquest actiu, que continua sent-ho, ha fet campanya en aquella llocs on els han cridat i han pogut anar, amb escàs o nul suport de la direcció de campanya i de la direcció d’EU. Cal renovar-se si, però també cal conservar algunes persones per donar continuïtat al treball realitzat. Un mínim de sentit comú que no s’ha aplicat.
S’ha palesat en un gran quantitat de gestos, actituds, comportaments i materials electorals la poca il·lusió que generava la coalició Compromís a l’interior del nucli de direcció d’EUPV, contraposant-lo amb les sigles pròpies. Les reunions de la comissió electoral han brillat per la seva absència i la descoordinació, desídia, apatia i ineficàcia d’aquesta han estat la tònica dominant d’aquesta campanya. S’ha transmès Compromís a la ciutadania com una UTE política necessària per salvar la precària situació en la que estàvem fa 6 mesos en lloc d’apostar clarament per ser la clau fonamental i imprescindible per canviar el color del govern autonòmic. És impossible transmetre alguna cosa amb força si no es creu en ella. Abans al contrari, sempre es transmet, encara que siga de forma subliminal, el que pensem i el que sentim.
S’ha programat, dirigit i pres les decisions importants de la campanya electoral per persones de només una part d’Esquerra Unida, la que recolza l’actual direcció. S’ha menyspreat l’experiència i el saber fer de molta altra gent que podrien haver aportat idees, suggeriments i opinions. S'ha fet una campanya per a la feligressia, per als convençuts, i no per als indiferents i els fotuts. Hem actuat com si fóssem alternativa de govern i no l'alternativa dels emprenyats, gent assenyada que té les carpetes plenes de grans propostes però que ni en les manifestacions d'obligat compliment és capaç d'elaborar nous eslògans, objectius immediats, i donar feina a l'energia desbocada del jovent que es posa una senyera a l'esquena, s'amorra a la botella i es fa un fart de botar un dia i dormir plàcidament la resta de l'any. Si tan grans són els problemes de la nostra gent i del nostre país, no entenc com eixim amb tanta alegria al carrer i no amb cara de gos.
S’han transmès plantejaments que, com a màxim, han tingut una dubtosa eficàcia i escassa rendibilitat política. I, una campanya que hauria d’haver sigut il·lusionant ha estat basada, en el cas de València en plantejaments negatius, sense ressaltar adequadament propostes en positiu. I és meridianament clar que l’electorat jove no ha anat a votar, com sí que ho va fer a les eleccions generals de 2004, perquè no hem sabut o pogut arribar a ell, amb propostes del seu interès i maneres adients per fer-ho.

Cal reconèixer, per tant, que en Esquerra Unida s’han comés molts errors que expliquen, almenys parcialment, els mals resultats. Probablement, hi ha molt més que no hem explicitat ací. Però el que no podem fer ara és cometre’n un altre d’especial gravetat, que ja està generant, a més a més, efectes negatius sobre nosaltres: fer culpable dels nostres mals a l’electorat. Si l’electorat d’esquerres no ha participat com volíem, no és que estiga adormit ni s’ha enganyat; segurament la causa estarà en la nostra incapacitat per motivar-lo i il·lusionar-lo adequadament. Si l’electorat no ha tingut en compte la corrupció a l’hora de votar no és degut a què el nostre País s’assembla cada dia més a Sicília; és que el tema de la corrupció no ha estat determinant en l’opció del vot com ha passat ja moltes vegades desgraciadament en la democràcia espanyola.
No. La culpa no és de l’electorat. La culpa és nostra. En democràcia qüestionar la decisió sobirana dels electors, entre la qual està la de no participar, no és precisament un bon camí. Abans al contrari, és començar a caminar pel camí d’actituds que duen a pràctiques poc o gens democràtiques. Tirar-li la culpa als electors i tancar els ulls davant la realitat de la responsabilitat pel conjunt de pràctiques equivocades, errònies i, a vegades, poc democràtiques i pel camí del sectarisme és una cortina de fum per intentar amagar i impedir la imprescindible autocrítica que cal fer en la nostra organització.
I eixa autocrítica cal començar-la per qui tenen la màxima responsabilitat interna. No tots hem pogut participar en el disseny de la campanya, en el desenvolupament de la mateixa, en la presa de decisions o en la capacitat d’expressar idees, suggeriments o crítiques; no tots estem, malgrat els reiterats intents de solucionar aquestes situacions d’exclusió i marginació internes, al mateix nivell de responsabilitat. Qui te tota la capacitat de decisió –els mateixos que s’hagueren atribuït l’èxit dels resultats en cas d’haver-los obtinguts- són els responsables interns dels resultats reals i del suport real obtingut el passat 27 de maig. I, en una organització política democràtica, l’assumpció de responsabilitats és fonamental per trobar camins de solució dels problemes. I, evidentment, aquells que han gestionat aquest organització i aquesta campanya, aquells que han conduït des de fa molt de temps a EU a la desorganització, a la desunió, a la mediocritat política, i a perdre el recolzament i la credibilitat com a força representativa davant la societat valenciana no estan capacitats ni legitimats per seguir al capdavant de la mateixa.
Estem, com sempre, disposats a treballar i aportar tot el que calga per capgirar aquesta situació crítica. Des dels plantejaments i comportaments sectaris i excloents actuals, de les decisions cupulars, de les capilles particulars, del seguidisme i el amiguisme, no formem ni formarem part, ni som còmplices ni estarem callats. De cara a l’interior d’EU cal dir que ha fracassat l’idea, desenvolupada per l’actual direcció, de governar front a la meitat de la organització i, al mateix temps, de personalitzar mediàticament la imatge d’EU. El que correspon ara es tornar-li la paraula a la militància, ja que iniciem una etapa transcendental per la pròpia existència d’EU. Treballarem des del respecte a les decisions assembleàries, la pluralitat i diversitat interna, el treball amb els col·lectius i les comarques, la recuperació de l’organicitat, la prioritat dels criteris polítics sobre qüestions personals i el respecte a la militància, qüestions que, a hores d’ara, restan relegades a segon o tercer pla en detriment d’altres de caire personal o personalista i defensarem la recuperació d’EU com a moviment polític i social. Es necessari recuperar la qualitat de la democràcia interna, hui sota mínims, així com el perfil programàtic alternatiu i el mètode participatiu, front a les decisions d’un cercle restringit, quan no personals, on la política, els criteris objectius i l’ètica no formen part de la praxis habitual.