L´esquerra ha mort, visca l´esquerra!
JESÚS PUIG, Levante-EMV, 24/07/2007
.
Quan moria el rei de França, la màxima «El rei ha mort, visca el rei!» expressava la continuïtat monàrquica. Vistes les peripècies que travessen Compromís pel País Valencià i PSPV, a tots dos se´ls pot aplicar amb precisió la primera part de la locució. Els de Compromís reuneixen tots els requisits per participar en una edició de Gran Hermano: Estan mata´m o et mataré i tenen nominats per abandonar la casa. Quant als socialistes, s´han acomodat en l´oposició i guarden les aparences com les famílies vingudes a menys, en mantindre com a líder un col·leccionista de derrotes electorals. Ai, mareta, quin panorama! Que agre ho tenim els qui, com jo, solem votar per exclusió!
.
Com que Compromís no estaria a les Corts si no hagués formalitzat la coalició, i com que no estarà al Congrés si no la reitera, caldria enviar els actuals líders al museu dels despropòsits i reeditar l´aliança amb noves cares. Ja sé que no ho faran perquè hi ha dirigents més preocupats de perdre llurs posicions de privilegi que d´assajar fórmules imaginatives que puguen restar-los poder. I si no, mireu el PSPV. Celebren un comitè nacional i surten amb l´excusa de sempre: l´important són les idees i no les persones. Cras error. Entre el factor humà i la variable idees hi ha la mateixa relació analògica que entre causa i efecte en la representació clàssica del determinisme lineal. Les persones són la causa, les idees són els efectes. Seria més còmode postular la reversibilitat d´aquest sistema; però no puc, honradament, establir l´assumpció tranquil·litzadora que és possible assolir els mateixos efectes sense variar la causa que els origina.
.
Altres temps demanden altres cares. Apostar per delfins del lermisme, ciscarisme i altres monstres en isme, seria tant -seguint Mc Gregor- com tirar el mateix vi malmès en odres nous; malgrat l´engany de l´envàs, el gust continuaria sent tan detestable com abans. I si d´humans és errar, d´imbècils és reincidir. L´antiga esquerra ha mort, llarga vida a la nova esquerra! (esperem).
1 comentario:
Se os había pasado este...
Qui s´havia cregut el Compromís?
IGNACIO BLANCO - MANUEL COLOMER
Esquerra Unida. Millor dit, la majoria d´Esquerra Unida que va aprovar en referèndum de tota l´afiliació un acord de cinc forces polítiques amb uns compromisos molt clars entre les mateixes i amb l´electorat. Un acord que va rebre el suport de 200.000 valencians i valencianes, als que Esquerra Unida no va a traicionar. I també altres socis de Compromís com Izquierda Republicana i Els Verds del País Valencià.
Paradoxalment, aquells partits i sectors que s´ompliren la boca durant mesos demanant el pacte han acabat quedant en evidència: per ells, el Compromís no era un valor a preservar, sinó la peça necessària d´una estratègia per dinamitar, des de dins i des de fora, l´organització política majoritària en l´àmbit de l´esquerra valenciana. Per un costat, Esquerra i País ha fet amb l´ajuda del Bloc allò que no podia aconseguir amb les seues pròpies forces en un procés democràtic intern: el qüestionament de la direcció d´EUPV. Per un altre, el Bloc ha intentat executar, amb la inestimable col·laboració d´Esquerra i País, un dels seus vells somnis: l´eliminació d´ EUPV, considerada un adversari polític i no un soci.
No han esperat gaire temps, menys d´un mes des que es va constituir el grup parlamentari del Compromís. Han utilitzat el nomenament del membre en el Consell d´Administració de RTVV, que el text literal de l´acord deixava clar corresponia a Esquerra Unida, com li va ser recordat al Bloc també per la Comissió Política del Compromís. Després d´una campanya de linxament mediàtic contra la persona escollida pel Consell Polític d´EUPV amb arguments falsos i canviants, van presentar un altre candidat que no havia sigut ni tan sols proposat en cap reunió. Aquesta persona ha reconegut públicament que ja li havien oferit des del Bloc el càrrec en RTVV deu dies abans de la seua presentació, però els altres tres diputats i la resta de partits del Compromís només es van assabentar una vegada registrada la proposta. Queda clar que no es cercava el consens ni el perfil, sinó una maniobra per desautoritzar a la síndica del grup parlamentari i coordinadora d´EUPV, que havia cumplit amb l´acord del Compromís presentant la proposta aprovada democràticament pels òrgans de direcció d´EUPV.
Els mateixos quatre diputats han presentat després un escrit de revocació o, en el seu cas, expulsió de Glòria Marcos del grup parlamentari. La patrimonialització del grup del Compromís per part del Bloc i d´EiP -que recordem no en forma part sinó com a part d´EUPV- ha quedat en evidència. A més, ho han fet amb tot el cinisme possible. Minuts abans de registrar l´escrit de destitució de la síndica, els representants del Bloc negaven expressament tal possibilitat en la reunió de la Comissió Política del Compromís. Literalment, adduien que «això serà només la resposta a una consulta». I, com si no passara res, continuaven parlant del futur del grup parlamentari, de la seua organització i de les seues finances. On queda la dignitat del Bloc com organització, si els seus dirigents es comporten tramposament amb els altres partits -també amb Els Verds i amb Izquierda Republicana- signants del pacte?
Estem davant d´un frau a l´electorat d´esquerres del País Valencià. La ruptura interessada del Compromís suposa l´alteració del resultat de les eleccions. Les dos diputades d´Esquerra i País van ser triades per l´Assemblea d´Esquerra Unida, en aplicació d´uns mecanismes de votació que garanteixen la pluralitat de les nostres llistes -amb el sistema d´elecció interna del Bloc no haurien estat mai diputades-, i porten camí de convertir-se en trànsfugues. Tal com van fer Tamayo i Sáez a l´Assemblea de Madrid, Oltra i Mollà han decidit actuar pel seu compte sense respectar els acords democràtics de l´organització que les ha triat. Diran que són del Compromís, però cal recordar que aquest no era ni és un pacte entre set diputats i diputades, sinó entre cinc forces polítiques sobiranes, que lliurement decidiren signar uns compromisos, i que així es presentaren a les eleccions autonòmiques.
Podran quedar-se amb la sindicatura del grup, i amb el finançament corresponent. Però s´equivoquen. Perquè per molts diners que guanyen, han perdut la confiança de bona part dels ciutadans i ciutadanes progressistes. I perquè Esquerra Unida, per moltes dificultats que passe, no va a deixar de treballar per representar dignament l´espai de l´esquerra alternativa al País Valencià.
*Membres del Consell Polític d´EUPV
Publicar un comentario