¿FRAU ELECTORAL?

Després dels dies de major controvèrsia en la crisi del grup parlamentàri de Compromís i una vegada efectuat el canvi de portanveu, convé fer alguna reflexió sobre uns esdeveniments que resulten interessants en l'evolució de les democràcies occidentals i en la relació entre la participació política i el sistema de partits.

El Compromís i l'espai a l'esquerra del PSOE, en general, és un microcosmos en el que es poden vore amb una certa claredat alguns fenòmens que, pot ser, indiquen per on poden evolucionar alguns aspectes de l'actual participació política de la ciutadania que realment està informada i manifesta un nivell important de seguiment de la vida política de les nostres societats.

Cara a les eleccions de maig s'havien manifestat en el grup més important de Compromís (EU) dues propostes de presentació davant l'electorat: la de l'ampla coalició defensada pels sectors minoritàris (45%) i la del reforçament del perfil pròpi o refundació comunista (55%) i finalment l'opció que es va adoptar va ser la d'acceptar l'acord en les autonòmiques i intentar compensar-lo en les municipals amb unes candidatures en solitari a les grans ciutats o capçaleres de comarca.

Els resultats electorals han segut aclaparadors i els electors han deixat fora de les institucions les candidatures no unitàries i dintre a les de la coalició amb un missatge nítid i contundent que, malgrat tot, no ha rebut cap altra resposta de la direcció d'aquest partit que la rinya o el menyspreu.

Les responsabilitats polítiques que sempre es demanen han segut inexistents en aquesta ocasió i encara s'ha volgut que l'estratègia perdedora ocupara els espais institucionals obtinguts amb l'altra opció. Això si és un frau electoral d'ampla dimensió.

La postura crítica de la majoria del grup parlamentari no és més que el resultat de la fidelitat als posicionaments polítics als que l'electorat ha donat suport i un acte de respecte a la ciutadania i a la seua voluntat lliurement expressada.

La participació política és cada vegada més complicada en les democràcies occidentals i l'electorat informat dona, amb les seues decisions, missatges que han de ser escollits per les forces que els volen representar. En cas contrari la “raó del partit” no te cap sentit

Juli Antón

Tècnic d'animació sociocultural.