PC

Salvador Vendrell, Levante-EMV, 15/10/2007

Tinc deprimit el meu excomunista de capçalera. Ja fa temps que pensa, com ho fa ara Joan Ribó, que el PC ha perdut la capacitat de transformar la societat. Ara, em vénen a la memòria aquells temps en què érem joves i volíem fer una revolució que seria el súmmum i ells, els del PC, ens advertien que calia adaptar-se a la realitat històrica, que havíem de ser pragmàtics, que calia estar a punt per al moment: sí a la reforma, sí a la Constitució. Eren els temps en què Ribó va ingressar en el partit, diu, i eren els temps en què el meu amic em recitava, abans d´anar a la reunió de cèl·lula: «mi partido es bello como un desfile proletario». Ara, s´havia tornat a il·lusionar amb això del Compromís. «Hi ha un espai a l´esquerra dels socialistes, si anem tots junts, farem sentir la nostra veu i comptarem per a tot, podrem tornar a intervindre en la història», em deia. I, una vegada més, després del lamentable espectacle de després de les eleccions ofert per la coalició electoral es tornà a deprimir i em recità unes paraules molt semblants a les que ha deixat escrites Ribó: «L´únic que els preocupa és ser un grup de pressió eficaç a l´interior d´Esquerra Unida. Només volen mantenir-se en el poc de poder que tenen. Passen del país, de la gent i de tot. Ni tan sols els preocupa la catàstrofe electoral que vindrà». I amb veu premonitòria afegí: «Trauran un diputat per Madrid i un o dos per Barcelona i para de comptar, un desastre». Jo no sé si el meu amic, el meu excomunista de capçalera, té raó o no, però el que sí que sé és que el Partit Comunista no va ser producte d´una força de la natura. Va ser producte de la història i sembla que els temps han canviat i ells no se n´han assabentat. No ho sé. El que sí que sé és que el bipartidisme no serà bo per a ningú. No valdrà, però, únicament, invocar els fantasmes de sempre: la llei electoral... Algú haurà d´assumir alguna responsabilitat.