CARMELO GARCÍA GARCÍA
(Membre del Consell Politic Local d'EUPV de Castelló).
En EUPV des de fa temps s'estan produint fets que van configurant un ambient de treball intern poc desitjable per a cohesionar una organització que pretenem, res menys , que canviar la societat cap a una societat més justa , mes socialista, i més imbricada en l'entorn, més ecològica.Ja des d'abans, però aguditzant-se més, després de les eleccions autonòmiques, en les que la lectura general que fa la societat del País Valencià és que el PP va hi ha tornar a governar altres 4 anys més amb majoria absoluta i va hi ha perpetuar el seu model econòmic i social.
El fet que el PP seguisca amb majoria absoluta durant 3 legislatures contínues i el fet que el Compromís no haja obtingut els resultats brillants que alguns esperaven, ha fet que les mirades i l'interès polític s'haja centrat en EUPV a mirar al costat, mirar per a arrere, i mirar-nos el melic.
Sense entrar a valorar qui tenia raó, qui era el “bo” i qui era el “roin” en cada situació o actuació concreta:
- Nomenament de l'assessor del Compromís en RTVV.
- Forma de dirigir el grup parlamentari per la 1a Sindica.
- Forçar el canvi de Sindica portaveu.
- Resolucions per a reconduir la situació
- Expedient d'expulsió de 2 militants d'EUPV, i la seua posterior expulsió.
- Assemblea d'EUPV amb una revisió exhaustiva del cens.
- Informe polític per a l'Assemblea amb un component d'auditoria de comptes molt important.
- Retirada més o menys formal del procés assembleari d'un sector d'EUPV, bé perquè pensaven que perdrien o perquè pensaven impugnar-ho pels censos.
- Extensió de la crisi que s'havia iniciat a nivell de direcció a la base: “lladres”, “anar-vos-en”, “dogmàtics”, “sectaris”,…etc.
- Presentació d'una candidatura alternativa a LLamazares
- Acostament de cara a les eleccions a organitzacions externes a EUPV per part d'un sector d'EUPV.
- …etc.
Jo pense que en la vida real no existix només el blanc o el negre sinó que la vida real és multicolor. I encara que en la situació actual es pretén que ens definim i alineem entre blanc i negre, entre roig i verd, hi ha persones que a vegades som blanques, a vegades negres, a vegades roges, a vegades verdes.
Si tenim una visió general del que està ocorrent des de les autonòmiques a ací observem que es pretén que hi haja un xoc, no sols intern, sinó extern entre dos blocs i com els cavallers antics dirimir en el camp de batalla (les eleccions generals) qui dels dos era més pur, mes democràtic i mes d'esquerres i ecologista que li un altre.
Pense que tal com s'està enfocant la situació per ambdós parts ens portaria a un desastre electoral i a una travessia del desert d'anys que després necessàriament caldria reconduir (aprenguem de l'experiència, encara que siga d'altres partits, per exemple el PP tenia una lluita interna, m'atrevisc a dir, molt pareguda a la nostra, a final es va imposar el trellat de dretes i va haver-hi només una candidatura, això si que és tindre visió de “societat”. Un altre exemple és el que va passar a Catalunya entre Iniciativa i EUA,…etc.). Si som capaços de fer un mínim anàlisi marxista traguem conclusions d'experiències passades i no cometem els mateixos errors però agreujats.
En política pense que s'han de definir els objectius, i per al procés d'eleccions generals, difícil i dur, que se'ns acosta hem de tindre'ls molt clars:
- Tindre grup parlamentari en el Congrés dels Diputats.
- Almenys mantindre el Diputat per València.
Per a això necessitem, i és imprescindible l'aportació i l'esforç de tots i totes, per a això és necessari consensuar i ampliar el consens al màxim.
La línia d'actuació per a aconseguir açò podria ser:
- Destensar, com ha fet el CPF de IU la situació interna.
- Crear un “punt de trobada” en el que estiguen representats tots els sectors i tendències, la qual cosa no vol dir que estiguen les mateixes persones que han forçat directament o indirectament esta crisi per ambdós parts. Que planegen i acorden una eixida de consens que després ha de ser ratificada per EUPV en la forma que es considere.
- Buscar, no sols, però si d'una manera principal, una eixida a la candidatura al Congrés per València, que no ha de passar per o Isaura o Montalbán, poden ser solucions mixtes però mai unilaterals i unívoques, amb vencedors i vençuts..
Si l'esforç, que em consta estan fent tots, s'enfoca més en la posada en comú que en la posada en els desacords ens anirà a tots millor, i no dic a EUPV o IU sinó als treballadors i la societat en general a qui diem defendre.
Els que estan, inclús il·lusionats arreplegant partidaris i adeptes per al xoc de trens que pensen que la gent els votants es poden anar al PSOE, a l'abstenció, al Bloc en menor grau, a ERPV, o a sa casa, i beneficiar al PP.
Per la meua part si al final motiva més la travessia del desert que el consens i l'acord, encara que siga de mínims, açò pot provocar, potser, que molts militants actuals d'EUPV ens toque esperar-vos a l'altra part del desert on, tindre-ho per segur ens tornarem a ajuntar. Això sí que haurem “perdut” uns quants anys, que com pareix que la vida és eterna. Que més dóna fer coses ara que d'ací a 6 anys?
EL POBLE UNIT MAI SERÀ VENÇUT! Vos sona?
