Esquerra Unida. Quin compromís

Víctor Maceda

El Temps, 6 de juliol de 2007

.

Esquerra Unida del País Valencià travessa moments difícils. Els modestos resultats electorals fan surar les enormes diferències que conviuen al si de la coalició. EL TEMPS parla amb vuit representants de corrents diversos: les acusacions mútues no eviten una aposta conjunta per la unitat, sense oblidar el Bloc.

.

La nova presidenta de les Corts valencianes, Milagrosa Martínez, va declarar closa la sessió extraordinària de presa de possessió de Francesc Camps i els 99 diputats van afanyar-se a anar als jardinets, on les gambetes i el pernil ja es barallaven per erigir-se en el millor tast.

.
A dins, però, no tothom s’havia apressat tant a beure cava sota l’ombra del ficus. A la sala, quatre diputats no s’estaven d’intercanviar somriures en una escena que, com quasi totes les que ens ofereix el vell art de la política, no era en absolut casual. Els actors eren els dos representants del Bloc Nacionalista Valencià –Enric Morera i Josep Maria Pañella– i dues de les cinc titulars d’Esquerra Unida (EUPV) –Mònica Oltra i Mireia Mollà. Curiosament, si és que curiositat i política són compatibles, les dues diputades que porten a l’esquena el dorsal d’Esquerra i País (EiP).
Els interlocutors, ves per on, semblaven feliços sense la presència dels altres tres companys de grup parlamentari. Un grup, el del Compromís pel País Valencià, en què el sector dominant al si d’Esquerra Unida –el Partit Comunista del País Valencià (PCPV) i els independents fidels a la coordinadora i portaveu a les Corts, Glòria Marcos– ha quedat en minoria, si bé controla l’organització.
.

Ben mirat, aquest sector disposa de tres escons a l’hemicicle, més que cap altre integrant del Compromís. En canvi, si es fila encara més prim, s’observa que la suma d’EiP i el Bloc, dos més dos, atorga majoria als nacionalistes del grup parlamentari. Una situació fruit del pobre resultat electoral del Compromís el 27-M i que, tenint en compte la inestabilitat que hi ha de fa temps a EUPV, fa flairar la divisió.
.

Un cúmul de recels. Esquerra i País, la minoria més important de la coalició –té adscrits la meitat dels regidors d’EUPV, entre els quals els de localitats tan populoses com Elx, Petrer, Mislata, Sueca o Llíria–, acusa l’actual direcció de marginar-los. I amenacen de constituir-se com a partit a fi de ser tractats com el PCPV. “No, no és cap amenaça, és una convicció”, rectifica Pasqual Mollà, líder d’EiP. “Si CiU funcionara com Esquerra Unida, Unió no existiria: el 75% sempre s’imposaria al 25%”.
.

Glòria Marcos recomana a Mollà “que es llegesca els estatuts d’EUPV: el consell nacional de la formació ha de decidir si accepta l’entrada de nous partits”. Marga Sanz, secretària general del PCPV, treu ferro a la situació: “No ens hauríem de negar a la transformació d’EiP en partit polític; serien els mateixos companys.” Però n’hi torna a ficar, de ferro, un altre membre de la direcció, el secretari d’Organització, Ricard Sixto, per qui “seria una errada que EiP es conformara com a partit, no tindria cap sentit: ara com ara ja estem en igualtat de condicions. Ells saben que Esquerra Unida sempre s’ha estructurat sobre majories i minories –continua Sixto–, ells van ser la majoria durant molt de temps, i ara no volen acceptar que són minoria.” Unes declaracions que gairebé calca Amadeu Sanchis, cap d’EUPV a la ciutat de València i afiliat al PCPV: “[EiP] té el pes que té. Qui margina, són ells. A les nostres declaracions, no excloem ningú. En canvi, una ullada a les seues webs és suficient per a conèixer quina actitud tenen envers nosaltres. Quan eren majoria, les minories ho acceptàvem. Que accepten ells, d’una vegada, que ara no ho són!”
.

Projecte Obert, un altre sector d’EUPV, va nàixer per “superar l’enfrontament històric i visceral que el PCPV i els dependents del PCPV tenien amb Esquerra i País... Ens deien els cascos blaus”. Ho diu Josep Bort, el seu referent i, fins aquesta setmana, l’únic diputat provincial d’Esquerra Unida al País Valencià: “El joc de majories ha esdevingut fatal. Els equilibris, els ha trencats Glòria Marcos. S’ha alineat amb Paco Frutos [secretari general del PCE] i està molt enfrontada al sector de Gaspar Llamazares. A més, un sector del PCPV s’ha ancorat en la simbologia: les samarretes, el no als juraments... Una mica infantil, tot plegat”, diu, en al·lusió a la jove diputada comunista Marina Albiol, que s’acaba d’estrenar a les Corts. A Bort el substituirà ara un membre del PCPV, Jesús León. “No em volen –rebla Bort– i ningú no em diu per què. Potser perquè no tinc el carnet del PCPV. El 70% dels regidors d’EUPV m’havien demanat que continuara, s’han vulnerat els estatuts de l’organització.”
.

Joan Ribó, síndic d’EUPV a les Corts del 1999 a enguany i ex-coordinador de l’organització, és crític amb l’actitud del PCPV, tot i que n’és militant: “Durant els anys de vida del Partit Comunista hi ha episodis d’immensa grandesa i de gran regressió, de tancar-se en si mateix. No sé en quin moment som.”
.

Des de Madrid, on és diputada al Congrés –l’única d’EUPV i una de les cinc components d’Esquerra Verda, grup que també inclou ICV–, Isaura Navarro també té clar que les tensions a la federació valenciana s’expliquen en clau estatal. “La majoria del PCPV aspira a imposar la visió de Paco Frutos a Esquerra Unida, i per això, els qui no militem al PCPV no ens sentim part de l’organització.”
.

La batalla de Madrid. Precisament serà el Congrés dels Diputats el proper escenari d’encarament. Com dos lleons, les dues faccions que a grans trets integren EUPV es disputaran el cap de cartell. Qui en pot esdevenir la principal damnificada, Navarro, diu que té “tots els números per a no obtenir prou suport, ja que no sóc del sector dur del PC”. I va més enllà: “Fer una neteja a les institucions és no creure’s Esquerra Unida. Si volen que el PCPV ho cope tot, que es presenten en solitari. Sembla que Glòria Marcos vol que marxem, aquells que no estem d’acord amb ella”. Navarro demana “la repetició del Compromís; altrament, costarà molt de mantenir una veu valenciana i d’esquerres, al Congrés”.
.

Un parer diametralment oposat aporta Amadeu Sanchis, per qui “Isaura és una candidata excel·lent, però haurà d’acceptar allò que dictamine l’assemblea. A EUPV, els càrrecs públics no són vitalicis. Qui és diputat, sap que ho és per a quatre anys, i amb la feina no n’hi ha prou: aquesta, com el valor a la mili, se li suposa”. Sanchis recorda que Navarro, amb qui comparteix agrupació local, “va defensar la candidatura alternativa a la meua, quan vaig optar a encapçalar la llista municipal de València: malgrat això, i siga quin siga el candidat escollit, la majoria d’EUPV farem campanya i defensarem el nostre candidat al Congrés. La minoria d’EUPV ens acusa d’estalinistes, però aplicar els estatuts no és estalinisme: estalinisme és no acceptar les decisions de les bases”.
.

Bort no titlla Sanchis d’estalinista, però no dubta que “ells imposaran el candidat, i la feina d’Isaura no servirà de res; no s’adonen que els partits comunistes no tenen bona salut. A França, no han obtingut ni el 2% dels vots. Els dirigents del PCPV són excloents. Hi ha circulars que recomanen ocupar les capçaleres de llista. Potser entenen les institucions com un pessebre on col·locar-se quatre”.
.

No menys incisiu, Pasqual Mollà opina que “l’actual direcció d’EUPV, a més de vulnerar la pluralitat, ha iniciat un trànsit polític ple d’autoritarisme, ressentiment i dogmatisme. La majoria d’EUPV ha emprès una via cap a la marginalitat, a través de la radicalització. Nosaltres no volem la marginalitat. Si EUPV continua per aquest camí, no l’acompanyarem”.
.

A la direcció, cautela a l’hora de parlar del març vinent. Sixto s’estima més “no valorar la tasca feta per Isaura; hi ha hagut de tot”. Per Marcos, “ha fet una bona feina, però l’assemblea decidirà si repeteix”. De la seua banda, Marga Sanz, que sona molt com a recanvi, no vol “personificar la feina dels diputats”, però afirma que “com a partit, som crítics amb algunes actuacions del grup parlamentari, com ara el suport a la LOU. No s’ha marcat prou perfil propi”. Li agradaria seure a la carrera de San Jerónimo? “Sempre escolte les propostes del meu partit”, contesta Sanz.
.

Amb l’experiència que acumula, Joan Ribó demana que “no continue retrocedint la pluralitat a EUPV. Això podria desvirtuar definitivament el projecte. A les generals, cal reeditar el Compromís, cal una tercera força amb molta energia, serà un cita fortament bipartidista. Caldrà trobar una persona que agrade a tots els sectors del partit”.
.

Una situació compromesa. Si el candidat agrada a tota EUPV, és ben possible que agrade al Bloc i als ecologistes que els han fet costat al Compromís. Si la direcció d’EUPV no s’avé a pactar un candidat, el Bloc no vol anar de bracet seu a les urnes. Una manera de pressionar Esquerra i País a fer el pas que ja rumia Mollà. A les altes esferes del Bloc fan una anàlisi optimista dels resultats del maig: han situat dos diputats a la plaça de Sant Llorenç i han guanyat pes municipal, ni que siga tímidament, mentre EUPV s’ha desinflat. El famós sorpasso, vaja.
.

Ribó demana treball “amb perspectiva: els uns diuen que el Bloc és de dreta, i els altres, que a EUPV són comunistes, però ni els uns són tan dretans, ni els altres tan cavernícoles”. Mollà, ferm defensor de l’acord multipartit d’esquerres, nacionalista i ecologista, insisteix que difícilment tindrà continuïtat el Compromís: “A l’últim comitè, el PCPV va dir que ara toca situar algú seu al Congrés. Volen algú dogmàtic, i ben bé podria ser Marga Sanz, la persona més dogmàtica de la formació. A Esquerra i País ens costaria molt d’acceptar-la”.
.

La màxima dirigent d’EUPV aposta per capgirar el pessimisme de Mollà i afirma que “reeditaria” el Compromís, “pel fort bipartidisme que patim”. Glòria Marcos, de fet, és molt explícita amb aquells que l’acusen –com Bort, que recorda “una assemblea en què Marcos va equiparar Bloc i CiU”– d’haver-se “cregut poc” el Compromís: “Ho hem fet tan bé com hem pogut, amb els mitjans de què disposàvem. La decisió no es va poder tancar abans, havia de passar per l’assemblea d’EUPV. Hauríem millorat el resultat si s’haguera aprovat un mes abans? En dubte molt.”
.

“El problema és que el Bloc no acata que la capçalera per València l’ha d’escollir la direcció d’EUPV”, reprèn Ricard Sixto. Bort, paral·lelament, opina que “si no continuem amb el Compromís, desapareixerem. Bloc i Esquerra Unida estem condemnats a entendre’ns, Tristament, però, a l’esquerra cada dia s’imposa més el pensament únic i un cert autoritarisme com a demostració de poder”.
.

Poc entusiasta “del temps que a EUPV perdem parlant d’acords amb unes altres formacions”, Amadeu Sanchis critica que “per Ribó i per Mollà, els problemes només es resolen amb pactes. M’agradaria que tant Projecte Obert com Esquerra i País no se n’anaren d’Esquerra Unida, però si es queden, els demanem una cosa molt senzilleta: que acaten les majories. Allò que decidim no va contra l’assemblea ni contra els estatuts”. La seua companya Sanz és més benèvola: “Gràcies al Compromís, a les Corts valencianes hi ha avui més veus de l’esquerra i del nacionalisme progressista”. Sanz està “farta” de la “mala premsa” que té el PCPV. “Sempre som els dolents de la pel·lícula, però al PCPV considerem EUPV una opció estratègica. Farem tot el possible per recompondre internament aquesta difícilíssima situació. Si hi posem les bases, però, també volem i demanem responsabilitat”.
.

A excepció de Sanchis, tots reconeixen les bondats del pacte amb el Bloc. Mollà para atenció “als resultats municipals a València i Alacant, on EUPV [que hi concorria en solitari] s’ha quedat per primera vegada sense representació”. Sanchis, candidat a València, ho desdramatitza: “Ens han faltat 900 vots. Amb Esquerra Republicana, el Partit Comunista dels Pobles d’Espanya o els equatorians, avui tindríem regidors. Per pactar novament amb el Bloc, cal que reduesquen el rebuig cap a nosaltres a València i Alacant.” Si el PCPV imposa cap nom, Mollà veu amb bons ulls que EiP assumesca el “repte” de fer pinya amb els nacionalistes.
.

Ribó mira de destesar la corda i assegura que treballarà perquè “es consolide l’espai que a les Illes ha conformat el Bloc, o a Catalunya, ICV”. Isaura Navarro, que també somia aquest escenari, troba que abans cal que “Esquerra Unida es deslliure d’actituds que no encaixen amb la seua essència, i pense en el personalisme i en el sectarisme”. Un futur sense el Bloc Nacionalista no és fosc per a Ricardo Sixto, que posa l’accent en el “5,01% d’Esquerra Unida a l’àmbit municipal, un resultat que sempre millorem a l’urna autonòmica: en solitari, doncs, i tot i que encara no he acabat el curs d’endevinador, hauríem tret cinc o sis diputats”. Josep Bort, per contra, explica que no concórrer amb el Bloc implicaria una “possibilitat real de trencament, a EUPV: n’hi ha que estem farts d’anar de derrota en derrota, fins la derrota final”.
.

Glòria o desastre. Bona part de l’èxit o fracàs d’Esquerra Unida passa per les decisions que prenga la coordinadora general, Glòria Marcos, que ha anunciat que no serà candidata a la Generalitat al 2011. Els quatre anys que queden, però, ha d’esforçar-se perquè no es trenque el grup parlamentari ni la formació mare. I no és fàcil: “Fins ara, les decisions que assembleàriament prenia EUPV les acatava tothom. Ara hi ha sectors que qüestionen la legalitat”. En aquest sentit, troba una “manca de respecte injustificable” l’actitud d’aquells que, per comptes d’independent, la consideren “dependent del PCPV”.
.

Segons Mollà, Marcos “no és presonera, sinó una còmplice necessària. Avala actituds dogmàtiques que van més enllà del PCPV; és el PCPV que és presoner de Glòria”. Bort destaca que “després de les eleccions, ni Mollà ni jo no hem rebut cap trucada seua. Hi ha una manca de comunicació evident: en alguna ocasió recent, ens han citat a alguna reunió i no s’hi han presentat”. Isaura Navarro és del mateix parer, i comenta que “en tres anys de diputada al Congrés, tan sols m’ha telefonat tres vegades. Si la coordinadora no coordina...”
.

“La tasca de Glòria ha estat excel·lent, fins ara”, etziba Amadeu Sanchis. “Els únics dos problemes que té és que Esquerra i País no ha paït la seua derrota a l’assemblea del 2003 i que aquesta minoria actua d’una manera insuportable. Això, al Bloc o al PSOE fa temps que ho haurien enllestit.”
.

Al remat, una situació compromesa.

Convocatoria de treball

De acuerdo a lo dispuesto en el artículo 64.2 de los vigentes Estatutos, y ante la necesidad de proceder a designar los puestos de Asesores que correspondan al Grupo de EUPV en la Diputación de Valencia, por acuerdo de la Comisión Permanente adoptado en fecha 3 de julio contando con la participación del Diputado Provincial, se realiza la siguiente

CONVOCATÒRIA

Dirigida a totes les persones afiliades a EUPV que complisquen els requisits mínims:
1. Estar afiliat/da a EUPV amb plens drets.
2. Coneixement de valencià i castellà.
3. Coneixements d'informàtica a nivell usuari.
4. Experiència en treball institucional.
5. Experiència orgànica en EUPV.

Els criteris de baremació que s'utilitzaran per a decidir la selecció seran, igual que en la convocatòria anterior de 2004, els següents:

• Formació inicial: Llicenciatura o doctorat 3 punts, titulació universitària de grau mitjà 2 punts, Batxiller o equivalent 1 punt.
• Formació Permanent: Principalment idiomes o altra formació que poguera tenir relació amb la plaça, fins a 2 punts.
• Coneixement de les institucions: Fins a 3 punts.
• Coneixement del valencià: Grau Superior 3 punts, Grau Mitjà 2 punts, Grau Elemental 1 punt.
• Coneixements informàtics: Fins a 2 punts.
• Experiència en treball institucional: Puntuable en funció del temps dedicat a treball institucional, fins a 3 punts a raó de 0,5 punts per any treballat.
• Responsabilitats polítiques: Desenvolupament de responsabilitatsdins d'EUPV a nivell local 1 punt, a nivell comarcal 2 punts, a nivell de país 3 punts.

Els criteris polítics a tenir en compte en la baremació són, per acord de la Permanent, que els futurs nomenaments contribuïsquen al sosteniment de l'estructura de organització bàsica d'EUPV.

Les persones que, complint els requisits mínims exigits, desitgen participar en el concurs hauran de fer arribar els seus currícula (preferentment per correu electrònic a eupv@eupv.org) a la seu central d'EUPV sítia en la Gran Via de Ramón i Cajal, 55-2a de València -CP 46100- (tel. 963 841888; fax 963 84 76 78) abans de dimarts que ve 10 de juliol a les 14 hores.

A partir d'aqueix moment es procedirà a la baremació i elaboració de la proposta que serà elevada al Consell Polític d'EUPV el dijous 12 de juliol a partir de les 18 hores.

*********************************************************************

De acuerdo a lo dispuesto en el artículo 64.2 de los vigentes Estatutos, y ante la necesidad de proceder a designar los puestos de Asesores que correspondan al Grupo de EUPV en la Diputación de Valencia, por acuerdo de la Comisión Permanente adoptado en fecha 3 de julio contando con la participación del Diputado Provincial, se realiza la siguiente.

CONVOCATORIA

Dirigida a todas las personas afiliadas a EUPV que cumplan los requisitos mínimos:

1. Estar afiliado/a a EUPV con plenos derechos.
2. Conocimiento de valenciano y castellano.
3. Conocimientos de informática a nivel usuario.
4. Experiencia en trabajo institucional.
5. Experiencia orgánica en EUPV.

Los criterios de baremación que se utilizarán para decidir la selección serán, al igual que en la convocatoria anterior de 2004, los siguientes:

• Formación inicial: Licenciatura o doctorado 3 puntos, titulación universitaria de grado medio 2 puntos, Bachiller o equivalente 1 punto.
• Formación Permanente: Principalmente idiomas u otra formación que pudiera tener relación con la plaza, hasta 2 puntos.
• Conocimiento de las instituciones: Hasta 3 puntos.
• Conocimiento del valenciano: Grado Superior 3 puntos, Grado Medio 2 puntos, Grado Elemental 1 punto.
• Conocimientos informáticos: Hasta 2 puntos.
• Experiencia en trabajo institucional: Puntuable en función del tiempo dedicado a trabajo institucional, hasta 3 puntos a razón de 0,5 puntos por año trabajado.
• Responsabilidades políticas: Desarrollo de responsabilidades dentro de EUPV a nivel local 1 punto, a nivel comarcal 2 puntos, a nivel de país 3 puntos.

Los criterios políticos a tener en cuenta en la baremación son, por acuerdo de la Permanente, que los futuros nombramientos contribuyan al sostenimiento de la estructura de organización básica de EUPV.

Las personas que, cumpliendo los requisitos mínimos exigidos, deseen participar en el concurso deberán hacer llegar sus currícula (preferentemente por correo electrónico a eupv@eupv.org) a la sede central de EUPV sita en la Gran Vía de Ramón y Cajal, 55-2ª de València -CP 46100- (tel. 963 841888; fax 963 84 76 78) antes del próximo martes 10 de julio a las 14 horas.

A partir de ese momento se procederá a la baremación y elaboración de la propuesta que será elevada al Consell Polític de EUPV el jueves 12 de julio a partir de las 18 horas.

Y ahora el PCPV ...

SANZ: “CAL REFORÇAR EU I DILUCIDAR LES DISCREPÀNCIES DINS DELS PARÀMETRES DEMOCRÀTICS ESTABLERTS”

Marga Sanz, Secretària General del PCPV, considera que “com a força imprescindible dins d’EU ens correspon donar el pas per normalitzar les relacions internes i assumim aquesta responsabilitat compartida amb voluntat constructiva”

Marga Sanz ha anunciat aquest matí que el Partit Comunista del País Valencia discutirà dissabte en el Comitè Nacional (màxim òrgan de la formació entre congressos) un informe de la direcció encaminat a “buscar una solució satisfactòria i pactada entre tots i totes a l’actual situació d’Esquerra Unida”.

Sanz considera que “com a força imprescindible dins d’Esquerra Unida ens correspon donar el pas per normalitzar les relacions internes i assumim aquesta responsabilitat compartida amb voluntat constructiva”.

La Secretària General proposarà, en el seu informe, una ronda de converses amb les diferents corrents d’Esquerra Unida “en la que proposarem un acord sobre la base del respecte a les decisions preses pels òrgans de direcció i el respecte de la pluralitat interna”.

“Això suposa, en primer lloc, una reconstrucció de la Permanent d’Esquerra Unida que incloga una representació equilibrada dels diferents sectors i un pla de treball comú per tal de rellançar el projecte i les propostes per reforçar la nostra presència en la societat i, sobre tot, al si del moviments socials”.

“A més, és imprescindible que les discussions tornen a donar-se de manera natural al Consell Polític i al Consell Nacional d’EUPV perquè és la vertadera representació del conjunt de l’organització sorgida de la darrera Assemblea ordinària”.

“Es tracta de buscar en comú la manera d’ubicar a l’esquerra alternativa en les millores condicions per aturar l’ofensiva de la dreta i a les polítiques neoliberals i donar-li la volta a la situació en les properes eleccions i, això, passa ineludiblement per reforçar l’organització, defensar la seua sobirania i dilucidar les discrepàncies en els paràmetres democràtics establerts”.

Més informació: Marga Sanz (telèfon 607 33 11 53)

València, a 4 de juliol de 2007

Y el que avisa no es traidor ...

EU avisa a los críticos que la asamblea ha de autorizar el partido que van a montar

Mollà: «No es cuestión de estatutos; el asunto es si nos quieren o no dentro de Esquerra Unida»

F. Arabí, Levante, 04/07/2007 Valencia

Sus militantes, simpatizantes y dirigentes se reunirán el sábado en la sede de Comisiones Obreras (CC OO) y convocarán el congreso constituyente de Esquerra i País (EiP) como partido, pero es la propia Esquerra Unida, primero su consell nacional y después la asamblea, la que ha de validar ese proceso de conversión de corriente organizada a formación política. EiP se constituirá como partido con intención de contrapesar en el seno de EU al Partit Comunista del País Valencià (PCPV) en igualdad de condiciones. Pero esa decisión no tiene un fácil acomodo estatutario.

.

Lo señaló ayer la dirección de EU, que advirtió que la situación que se creará no es comparable con la del PCPV, puesto que este partido fue socio fundador de Esquerra Unida. Los estatutos de la organización recogen en su artículo 33, apartado j, que el consell nacional deberá «aprobar provisionalmente» la incorporación a Esquerra Unida de «otras formaciones políticas» , hasta que la asamblea haga efectiva la «incorporación definitiva» , según se establece en el artículo 33 de las normas internas de EU. El consell nacional es máximo órgano de dirección entre congresos y está constituido por el consell polític y representantes de las distintas comarcas.

.

El líder de Esquerra i País, Pasqual Mollà, entiende que no se pueden aplicar estos preceptos estatutarios al partido que creará la corriente nacionalista porque no es una formación que pretenda entrar en EU desde fuera, sino que nace de un sector ya existente y organizado dentro de Esquerra Unida y muchos de sus miembros son fundadores del partido madre. Para Mollà, la situación es novedosa porque no ha nacido ninguna formación en el seno de EU y por eso entiende que no está contemplada por los estatutos.

.

Con todo, no es una cuestión de normas, según él. «Este es un asunto político, más que de estatutos; aquí de lo que se trata no es de saber si podemos crear el partido sino si quieren que estemos dentro de Esquerra Unida» , explicó Mollà. «Nosotros sí que queremos estar y pensamos que en EU no sobra nadie; más bien falta mucha gente, pero si ellos no quieren que estemos han de decirlo claramente» , asestó.

.

La mayoría que lidera Glòria Marcos reaccionó a la crisis de EU con un golpe de efecto. La permanente decidió en su reunión de ayer invitar a Projecte Obert, el sector que encabezan Joan Ribó y el ex diputado provincial Josep Bort, a enviar una nueva propuesta para integrarse en este órgano de dirección con los dos representantes que le tocan en función de los votos logrados en la última asamblea. Esa incorporación será ratificada en el consell polític convocado para el próximo día 12. Hasta ahora la mayoría aglutinada en torno al PCPV y afines había rechazado los dos miembros de Projecte Obert porque no cumplían la paridad. Se le exigía un hombre y una mujer. Esta vez, todo apunta a que habrá más manga ancha.

.

Esquerra i País retiró a sus cuatro representantes en señal de protesta por lo que entendían que era una marginación de las minorías. Con este gesto, Marcos hace un guiño a los moderados del PCPV que podría aislar a EiP o forzar su regreso a la permanente.

.

El consell polític del día 12 elegirá también a los asesores de la Diputación de Valencia y ha de aprobar el plan de ahorro, que contempla finalmente el cierre de la sede de país que se traslada a la de la ciudad de Valencia, donde el alquiler es más barato. La decisión es un segundo gesto a los críticos, que se levantaron en armas ante la decisión de trasladar Esquerra Unida a la sede de los comunistas. El ajuste de personal también sigue adelante pero será un poco más flexible de los previsto.

ESQUERRA UNIDA, SIN RUMBO Y SIN NOVEDAD.

Iván Castañon y Ramón Cardona. Militantes de EUPV.

A muchos militantes de Esquerra Unida del País Valencià, después de la decepción y tristeza del 27 de mayo, nos quedaba una leve esperanza que los resultados electorales supusieran un revulsivo para nuestra organización.

Rápidamente se frustró cualquier expectativa. En el Consell Nacional del sábado, 2 de junio, el resultado de la votación se podía saber antes de entrar. Las posiciones en esta organización están enquistadas, por parte de todos, y el discurso de cada uno es sobradamente conocido. No hay capacidad de diálogo, ni posibilidad de argumentar para convencer, ni voluntad de síntesis y, por ende, no existen vías de acuerdo y de cambio.

La izquierda de este país está dirigida por una casta dominante que se ha enrocado en su error: tanto Ignaci Pla como Gloria Marcos se mantienen en la dirección a pesar de todos los errores, de todas las decisiones tomadas equivocadamente y del poco creíble mensaje que emiten hacia quienes todavía tienen la mirada y el interés puesto en nosotros y que cada vez, demostrado está, son menos.

La alternativa que espera la parte de la sociedad que aún cree y confía en nosotros no pasa por mantener direcciones generadoras de crisis internas, que han demostrado su desconocimiento de la realidad social, que son incapaces de hacer un análisis político serio, que no han conseguido movilizar las energías de la propia militancia y que no han sabido ofrecer estímulos y alicientes al electorado mediante propuestas creíbles e ilusionantes.

Criticamos duramente al PP por no asumir ninguna responsabilidad política por las sospechas de corrupción, o por mantener al conseller responsable tras una terrible catástrofe que se hubiera podido evitar. Los enroques de Pla y Marcos siguen la misma línea de acción: frente a las crisis, nadie debe asumir responsabilidades, nadie debe dimitir.
En el accidente del metro se creó una Comisión de Investigación para no aclarar absolutamente nada; las familias de las víctimas siguen clamando en un desierto cada vez más desolador. Ciertamente nuestro drama no es comparable a su gran tragedia, pero existen paralelismos: en EU se organizará una “jornada de reflexión” que aportará a EU y al resto de la sociedad valenciana lo mismo que la Comisión: nada. Y aquellos que exigimos responsabilidad clamamos en una organización con una militancia exhausta, cada vez más distante de su propia dirección y ésta, de la realidad social, del mundo real que ya ha dictado su sentencia.

La evidencia del escaso respaldo social y electoral del pasado 27 de mayo, debería ser más que suficiente para que alguna de las personas que mandan en EU (¿no hay ni una sola?) pensara que algo tiene que cambiar en la dirección de este proyecto para poder invertir esta tendencia suicida. Si existiera una dirección orgánica y política eso estaría pasando. Lamentablemente, sólo hay un grupo de personas unidas, no por objetivos políticos y estrategias compartidas de cara al cambio social, sino por un cúmulo de intereses personales y tácticos internos, encaramados en la cima de una organización que han convertido en menguante, inoperante y alejada de las aspiraciones, esperanzas y anhelos de la gente de la calle que es crítica con la actual situación, e inservible para transformar “las pautas económicas, sociales, culturales y políticas que rigen el vigente sistema capitalista”.

Mantener que, a pesar de todo, no hay que cambiar nada, que nadie debe asumir su responsabilidad, su culpa por las decisiones tomadas, por la campaña desarrollada, por los resultados obtenidos, por las consecuencias de toda índole que ello significa es rebajar los argumentos de esta organización a la altura del victimismo y la irresponsabilidad del PP. Aquí, “los otros” (el Bloc, la prensa, el PSOE, los discrepantes internos, la sociedad, etc.) son a EU como el pobre e indefenso maquinista es al PP. Las culpas son siempre de los demás y nada se puede hacer. Pésimo análisis de la situación para un grupo humano que pretende influir en el cambio social. Planteamiento estéril para empezar a buscar soluciones.

Antes de las elecciones teníamos una dirección sesgada e incompleta, que nos exigía a nosotros de manera indecente e insultante la paridad que la mayoría se había pasado por el forro, una dirección incapaz de hacer un análisis político mínimamente digno y serio, una camarilla que generaba vacío alrededor porque en la discrepancia y la diferencia sólo ven enemigos y no lealtad, riqueza y oportunidad de aprendizaje, una cúpula soberbia en su ignorancia, insultante en las decisiones y en las formas, despreciativa, arrogante y altanera en el trato con las minorías (también recuerdan al PP en esto).
Ahora tenemos que añadir que es la dirección de EU que ha llevado a esta organización a su mayor desastre electoral, orgánico, anímico, económico y fundamentalmente, político. Esta es la gente que se aplaude, como hace el PP en el Congreso de los Diputados, al no reconocer sus errores, la que considera que es un éxito y una victoria el hecho de no asumir ninguna responsabilidad en el máximo órgano de decisión interno. Mezquina victoria -que solamente puede considerarse así desde una visión sectaria y excluyente de una EUPV que nació para unir diversidades- ante el desastre y la vergüenza de la realidad.

Esta es la gente que no sabe lo que significa trabajar en, con y para una organización, que no la estima, ni la respeta, ni comprende su esencia; que utiliza a las personas que ofrecen gratuitamente sus energías para el crecimiento de un proyecto político como plataformas y trampolines personales, que consideran a EUPV como un instrumento al servicio de su ego, porque, como bien se dijo en el último C. Nacional, sin EU no son nada, no son nadie. Esta es la gente que, aplaudidos por la mayoría del Consell Nacional, se supone tiene que seguir “dirigiendo, mandando y ordenando” nuestra organización, de derrota en derrota hasta la derrota final.